Isabel Coixet: "Ni hi ha morbo ni és un judici"

Fa més de dos anys, mentre es prenia un tallat al bar de sota de casa, Isabel Coixet va llegir a la premsa un reportatge sobre les denúncies d’assetjament sexual que havien presentat a la justícia un grup d’alumnes de l’Aula de Teatre de Lleida el 2018. “No sé per què, però el cas em va sorprendre, em va tocar molt, va assegurar ahir la cineasta sense imaginar-se llavors que en aquell moment començaria l’aventura de la seua nova pel·lícula, el film documental El sostre groc, que ahir va presentar al Festival de Sant Sebastià, acompanyada de les joves lleidatanes protagonistes d’aquesta història. Coixet va explicar a SEGRE per telèfon que “en aquell primer moment no sabia què fer, només sabia que havia de saber molt més sobre el cas.

Vaig posar-me en contacte per telèfon amb algunes de les noies. Es van sorprendre que jo estigués interessada en la seua història. Vaig parlar molt amb elles i vaig comprovar que les ferides no s’estaven tancant”.

Això va ser el germen per traslladar al cine el testimoni de tot el que els havia passat. La cineasta va pensar a rodar una pel·lícula sobre el cas, una ficció basada en fet reals, però després de tractar amb les joves lleidatanes es va adonar que “ningú millor que elles per explicar davant la càmera aquesta experiència”. Això sí, Coixet va deixar molt clar que a El sostre groc “volia fugir del tot de la morbositat, no és una inquisició, no va de jutjar ningú sinó d’explicar què els va passar a un grup de dones a una determinada edat i com han reaccionat de maneres diferents.

Una dramatització de vegades resta valor a la veritat. Crec que donar-los veu a les protagonistes a la pantalla ha estat la millor opció. Desgraciadament, són successos que ocorren a tot el món, és la història de moltes dones”.

Coixet va destacar el valor i la força de les protagonistes: “S’ho van pensar molt abans de posar-se al davant de la càmera perquè tenien més a perdre que a guanyar, ja que no resulta agradable tornar a parlar i remoure uns fets que la justícia ha aparcat. És una llàstima que la justícia va d’una banda i la vida i la societat, per una altra. Almenys, el film és justícia poètica i el rodatge també ha estat terapèutic per a elles.” Una gran oportunitat per manifestar que “sentien com si els responsables de l’Aula de Teatre les culpessin de voler destruir aquest equipament cultural amb les seues acusacions, i res més lluny de la realitat.

Sempre han defensat aquesta institució teatral, de la qual elles van formar part durant anys, i només volien que se sabés que hi va haver molt males conductes d’algunes persones que calia revelar”. El sostre groc arribarà a les sales comercials al desembre i, l’any que ve, el documental podrà veure’s també a TVE i TV3. Coixet va remarcar la col·laboració de la Paeria per poder rodar a l’Aula i va avançar que a la tardor s’organitzarà una projecció especial a Lleida, per a la qual “ara estem buscant un marc adequat”.

‘Alcarràs’ guanya el premi Lurra que atorga Greenpeace al certamen

L’èxit d’Alcarràs, de Carla Simón, continua imparable, també al Festival de Sant Sebastià. Dimecres a la nit va rebre el premi Lurra (terra en eusquera), que atorga Greenpeace al film que millor reflecteix els valors mediambientals i de pau, senyes d’identitat de l’organització. María Zamora, productora d’Alcarràs, va rebre la distinció de mans de l’actriu mexicana Cecilia Suárez.

Cronenberg rep el Donostia, “un alè” per seguir fent cine

El cineasta canadenc David Cronenberg va rebre dimecres el Premi Donostia en una cerimònia amb felicitació telemàtica de l’actor amb qui més ha treballat, Viggo Mortensen, protagonista de la seua última pel·lícula, Crímenes del futuro. Cronenberg va confessar que creia que premis com aquest eren “una invitació a la retirada”, però ho va acceptar com “un alè” per continuar fent cine.