Respirar contaminació durant els cinc primers anys de vida canvia el cervell

Respirar contaminació atmosfèrica, sobretot en els primers cinc anys de vida, es relaciona amb canvis estructurals al cervell durant la preadolescència, segons un estudi de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona que publica avui la revista 'Environmental Pollution'. L’estudi, fet amb més de 3.500 nens, és el primer que té en compte l’exposició a la pol·lució des de la concepció fins els primers 8 anys i mig de vida, amb un mesurament de l’evolució mes a mes, el que ha evidenciat que els canvis més importants es donen com més gran és la contaminació rebuda en els cinc primers anys de vida.

Segons ha explicat Anne-Claire Binter, investigadora de ISGlobal -centre impulsat per la Fundación La Caixa-, respirar aire contaminat de nen afecta la connectivitat estructural del cervell, que és l’existència de fascicles o tractes de substància blanca que connecten diferents regions del cervell. Els investigadors mesuren la connectivitat estructural del cervell estudiant la microestructura de la substància blanca i constitueix un marcador del desenvolupament típic del cervell, on una microestructura de la substància blanca anormal s’ha relacionat amb trastorns psiquiàtrics (per exemple, símptomes depressius, ansietat o trastorns de l’espectre autista).

A més de l’associació entre contaminació de l’aire i connectivitat estructural del cervell, l’estudi també ha trobat un vincle entre l’exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d’una estructura del cervell coneguda com a putamen, implicada en la funció motriu i els processos d’aprenentatge, entre altres funcions. En tractar-se d’una estructura subcortical, la seua implicació és bastant àmplia i menys especialitzada que les regions corticals.

L’estudi ha observat que com més gran és l’exposició a les PM2,5, sobretot en els primers dos anys de vida, més gran és el volum del putamen. "Un putamen major s’ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics, com a esquizofrènia, trastorns de l’espectre autista i trastorns de l’espectre obsessivocompulsiu", ha especificat Binter. "L’estudi resulta nou perquè identifica els períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica. Hem utilitzat una escala temporal més fina per considerar l’exposició, analitzant les dades mes a mes, quan els estudis anteriors investigaven trimestres d’embaràs o anys d’infància. D’aquesta manera, hem estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins els 8,5 anys amb una periodicitat mensual", ha detallat Binter.

L’estudi s’ha basat en una gran cohort: 3.515 nens i nenes del Generation R Study de Rotterdam (Països Baixos). Per conèixer a quina contaminació atmosfèrica havien estat exposats les nenes i nens, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM2,5 i absorbància de PM2,5) registrats allà on havien viscut des de la seua concepció fins els 8,5 anys. Quan van tenir entre 9 i 12 anys, els van prendre imatges cerebrals mitjançant ressonància magnètica i es van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.

Els nivells de NO2 i PM2,5 registrats en l’estudi superaven les actuals recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (10 µg/m3 i 5 µg/m3, respectivament), però complien la normativa de la Unió Europea, la qual cosa, segons els investigadors, suggereix que la contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell a nivells inferiors a les normes actuals de qualitat de l’aire. "Una de les grans conclusions de l’estudi és que el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l’embaràs, com s’ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància", ha subratllat Binter. "Caldria continuar repetint mesuraments a aquests nens i nenes per intentar comprendre els possibles efectes a llarg termini de l’exposició a la contaminació atmosfèrica al cervell", ha conclòs Mònica Guxens, investigadora de ISGlobal que també ha participat en l’estudi.