Un estudi revela que el risc de tsunamis a la Mediterrània és més alt del que es pensava

El risc sísmic i de tsunamis pel xoc de les plaques euroasiàtica i africana, que se situa sota el mar d’Alborán, és més alt del que es pensava fins ara, segons una investigació liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. El treball, que publica la revista Nature Communications i en el qual també ha participat la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha revelat que aquesta zona ha absorbit gairebé tota la deformació del xoc de plaques en aquesta regió. La investigació del sistema de falles que uneix la placa europea i l’africana ha revelat la ubicació exacta del límit entre les dos plaques tectòniques, a la regió del mar d’Alborán.

Els sismòlegs de l’ICM també han avaluat la capacitat potencial d’aquestes plaques per originar grans terratrèmols que, al seu torn, "podrien desencadenar tsunamis devastadors a la costa", segons els investigadors. El treball defineix per primera vegada la complexa geometria d’aquest sistema de falles actives i relata com aquestes s’han anat movent durant els últims cinc milions d’anys.

"La qualitat de les nostres dades ha permès estudiar, per primera vegada, l’estructura profunda d’aquestes falles, i amb això quantificar la deformació que acumulen. Els resultats mostren que es tracta d’un dels sistemes de falles més importants de la regió i que ha anat absorbint la major part de la deformació causada amb la col·lisió de les plaques euroasiàtica i africana", ha explicat la geocientífica marina de l’ICM-CSIC Laura Gómez de la Peña.

Segons la investigadora, encara que l’estructura geològica del subsol del mar d’Alborán ha estat àmpliament estudiada des dels anys 70, fins ara les dades no eren prou precisos per entendre la tectònica de la zona. Ara, la qualitat de les dades i les modernes metodologies fetes servir han permès caracteritzar en detall un sistema de falles actives que s’estén al llarg de 300 quilòmetres de llarg i es considera ara el més important, quant a acumulació de deformació, de la península ibèrica.

"Per fer l’estudi fem servir les últimes tècniques d’adquisició de dades a bord del vaixell oceanogràfic espanyol Sarment de Gamboa, i el processat es va dissenyar específicament per poder observar les estructures descrites ara per primera vegada", ha detallat l’investigador de l’ICM-CSIC César R. Ranero, que també ha participat en l’estudi.

Fins ara es desconeixia si el mar d’Alborán acollia falles actives de grans dimensions, així com la ubicació exacta del límit tectònic on xoquen les plaques europea i africana, pel que aquests resultats "són clau per reavaluar el risc sísmic i de tsunamis al que estan exposades les zones costaneres de la Mediterrània occidental", segons els científics. En un altre treball científic elaborat pel mateix grup d’experts en col·laboració amb el Geomar (Alemanya) i l’INGV (Itàlia) els autors s’endinsen en el potencial tsunamigénico d’aquest límit de plaques i suggereixen que aquest podria ser més gran del que es creia.

Segons els investigadors, la majoria dels estudis anteriors sobre risc sísmic i de tsunamis no consideraven correctament aquestes grans falles a causa de la falta de dades, per la qual cosa el risc s’havia infravalorat. "Aquests estudis són una primera valoració del potencial sísmic i de tsunamis d’aquestes grans falles que fins ara desconeixíem pràcticament per complet i que han de ser minuciosament avaluades en futurs estudis", ha acabat Gómez de la Peña.