Europa espera sequeres extremes "gairebé cada any" per al 2043 si no es prenen mesures

La sequera extrema que ha patit la UE a l’estiu de 2022 va afectar el 64% del territori i va impactar en l’agricultura, la generació elèctrica i el transport fluvial i, si no es prenen mesurades per mitigar el canvi climàtic, els científics esperen situacions similars "gairebé cada any" per al 2043. "Si no s’apliquen accions de mitigació" hi haurà sequeres extremes "gairebé cada any per al 2043", va assenyalar l’expert del Centre d’Investigació Conjunta de la UE (JRC, per les seues sigles en anglès) Andrea Toreti en una compareixença davant la comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu. Toreti va explicar que "la sequera en algunes parts d’Europa va començar el desembre de 2021" mentre que "àmplies zones a la península ibèrica estaven ja afectades amb una falta severa de precipitacions el gener de 2022".

"Aquesta falta de precipitacions va continuar en moltes parts d’Europa també a la primavera, especialment al nord d’Itàlia" i va agregar que "les onades de calor van començar fins i tot al maig" i van continuar notant-se durant l’estiu en més de la meitat del territori comunitari. La falta de pluja es va notar en "sectors econòmics clau" com l’agricultura (afectant especialment en els cultius de panís, soja, gira-sol i arròs), el transport fluvial, reflectit en el baix cabal del riu Rin que naix a Suïssa i desemboca al mar del Nord, i va danyar també ecosistemes en deltes fluvials, on es van registrar "intrusions d’aigua marina" de fins 40 quilòmetres. No és la primera forta sequera del segle, que ja va notar un fenomen extrem el 2002 i també el 2018, encara que aquell any "almenys el sud d’Europa va tenir condicions molt favorables", la qual cosa va ajudar a generar un cert equilibri agrícola. "Tot el planeta està en risc de sequera" si no es frena el canvi climàtic i les temperatures avancen entre 1,5 i 4 graus centígrads a final de segle respecte als valors preindustrials.

La mitigació és necessària, però "no és suficient: hem d’adaptar-nos. És difícil perquè requereix mesures a diferents nivells. Per descomptat, és a nivell europeu, perquè (...) la sequera no sap res de fronteres, però també a nivell local i regional", va dir.

En el plànol agrícola es va referir a "serveis climàtics a mida" que ja s’estan desenvolupant i provant a Itàlia, Espanya o Portugal, com generar alertes primerenques que permetin al sector "preparar-se millor" i "limitar l’impacte", per exemple, adaptant les varietats a l’inici de la temporada de sembra. En la mateixa sessió, el director de la Agencia Medioambiental Europea, Hans Bruyninckx, també va assenyalar que "des del punt de vista científic, aquest últim estiu no va ser ni inesperat, ni probablement, inusual", ja que la calor extrema i la falta de pluja seran fenòmens cada vegada més recurrents. "Ha estat menys extrem que alguns dels estius que veurem", va dir el màxim responsable d’aquesta agència, que va assenyalar que les temperatures han augmentat ja 1,2 graus respecte als valors preindustrials i el món es dirigeix cap a "1,5 graus i més". Bruyninckx va assenyalar que el 2024 es presentarà una "Avaluació Europea de Risc Climàtic" en la qual ja treballen els científics comunitaris i, encara que va evitar proposar polítiques concretes als legisladors, sí va suggerir que és necessari que es tracti "l’adaptació climàtica com una inversió essencial i necessària".

Aquest impuls polític, va agregar, haurà de combinar-se amb mesures de "mitigació i solucions basades en la naturalesa" com la restauració dels terres, la combinació de cultius i boscos, una millor gestió de l’aigua, la restauració d’hàbitats i de la biodiversitat, però va cridar a "no ser ingenus" perquè aquestes solucions "tenen límits" i a més "la naturalesa ja pateix els efectes del canvi climàtic". "No s’ha d’esperar una dècada (...), el problema ja és aquí", va resumir.