Menjar ràpid s'associa a més risc de sobrepès i altres factors cardiometabòlics en la infància

Un estudi del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) ha descobert que menjar ràpid s’associa a més risc de sobrepès i altres factors cardiometabòlics en la infància, ja que menjar ràpid s’ha relacionat amb una ingesta més gran de calories, i un índex de massa corporal més gran, prevalença d’obesitat i certs trastorns metabòlics en adults.

Aquest treball observacional, publicat a la revista 'The Journal of Pediatrics', s’ha realitzat en 956 nens i nenes de tres a sis anys, amb l’objectiu d’avaluar l’associació entre la velocitat d’ingesta als tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar) i l’adherència a la dieta mediterrània, el risc de presentar sobrepès o obesitat, més adipositat, més nivells de tensió arterial i altres factors de risc cardiometabòlic tals com el colesterol, els triglicèrids i la glucosa en dejú.

El treball forma part del projecte multicèntric CORALS, i ha estat realitzat per la investigadora Tany E .Garcidueñas-Fimbres, supervisada per Nancy Babio i Jordi Salas-Salvadó, investigadors del CIBEROBN i la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut de Investigación Pere Virgili (URV-IISPV); en el que han col·laborat així mateix diversos equips del CIBEROBN al Instituto Maimónides de Investigaciones Biomédicas de Córdoba (IMIBIC), la Universitat de Còrdova, l’Institut d’Investigació Sanitària de Santiago (IDIS), la Universitat de Saragossa i de València, l’Institut IdisNA d’Investigació Sanitària i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona.

L’estudi va mostrar que aquells nens amb més velocitat d’ingesta presentaven menor adherència a la dieta mediterrània, un risc més gran de presentar sobrepès o obesitat i increment en els nivells de greix corporal, tensió arterial i glucosa en sang. Això indica que el menjar més ràpid podria estar associat amb la ingesta d’aliments menys saludables com aquells amb més contingut energètic, aliments ultraprocessats associats a un risc més elevat d’obesitat i alteracions en el sistema cardiometabòlic, els quals poden resultar més atractius per al paladar. 

Altres estudis també han demostrat que mastegar lentament i augmentar el nombre de cicles de masticació durant un àpat s’associa inversament amb l’adipositat. Per tant, aquests resultats suggereixen que una velocitat d’ingesta més lenta podria millorar el desenvolupament del senyal de sacietat, la qual cosa podria limitar la ingesta total d’aliments.

Els investigadors recorden que en l’actualitat, l’obesitat infantil és un gran problema de salut pública principalment a causa de la seua alta prevalença i la predisposició a un gran nombre de problemes de salut tant en la infància com en la vida adulta. A Espanya, a prop del 41 per cent d’infants d’entre 6 i 9 anys presenten sobrepès o obesitat segons les últimes dades disponibles.

La gran majoria de les estratègies per prevenir o tractar l’obesitat infantil i les alteracions metabòliques que provoca es basen a augmentar l’activitat física, disminuir el sedentarisme i promoure l’adherència a una dieta saludable. Estudis recents han demostrat que l’excés d’adipositat i altres factors de risc cardiometabòlic associats poden veure’s afectats per comportaments com la velocitat en la ingesta d’aliments.