MEMÒRIA HISTÒRICA
Tota una vida esperant
La Seu Vella va acollir ahir un emotiu acte, el primer a Lleida, de reparació jurídica a víctimes del franquisme. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l'alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, van entregar a 66 famílies un total de 83 documents que acrediten la nul·litat de processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura.
Foto de grup de tots els que van assistir a l’acte d’ahir a la Seu Vella per recollir els documents de nul·litat de sentències judicials durant el franquisme.
“El meu germà i jo ens vam criar sense pare, i porto tota la vida esperant aquest moment”, va explicar emocionat Miquel Bendicho, nascut a Almenar i de 91 anys, després de recollir ahir a la Seu Vella un dels 83 documents que acrediten la nul·litat de judicis franquistes a represaliats. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals de la dictadura i condemnades a duríssimes penes de presó o fins i tot a mort per judicis sumaríssims.
La de Bendicho és una de les 66 famílies que ahir el van rebre de la mà de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo. De les 83 víctimes que van ser ahir homenatjades –tres de les quals segueixen encara vives–, quaranta-set són veïnes de la capital de Ponent i 36, de pobles de l’entorn. Maria Rosa Piró, una altra de les assistents a l’acte, va valorar la iniciativa com “un bon punt de partida, encara que petit i tardà” i va recordar que “falten avui aquí també tots aquells que van ser jutjats a França i altres llocs fora de Catalunya”.
Piró va assistir ahir a l’acte a la Seu Vella, que va ser convertida en un camp de concentració per les tropes franquistes, per recollir la nul·litat dels judicis de tres dels seus pròxims: els seus dos avis i el germà d’un d’ells. Dos d’ells van ser afusellats i l’altre va poder finalment tornar a casa després d’estar en diferents camps de concentració.Per la seua part, la consellera de Justícia va dir que l’acte “emociona” perquè permet “reparar uns fets que no haurien d’haver ocorregut mai al costat de les famílies”. “Sabem que cap paper mai podrà compensar el dolor que la repressió va causar en aquells que la van patir, però com a societat democràtica que som, podem i volem restablir la veritat i el seu honor”, va argumentar.
En la mateixa línia es va expressar l’alcalde de Lleida, que també va qualificar l’acte d’“emotiu” i “de justícia” i va resumir els objectius d’aquest, que són “potenciar la memòria democràtica, recuperar la memòria de les represaliades, així com dignificar el seu nom, reparar-lo jurídicament i fer-los un homenatge públic”.Val a recordar que a Catalunya es van dur a terme més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. En aquest sentit, el departament de Justícia va rebre des del 2017 fins al 31 de març del 2022 un total de 6.097 sol·licituds del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques.
