Com ens afecta avançar o retardar l'hora?

Un estudi realitzat pel professor José María Martín-Olalla, de la Universidad de Sevilla, ha analitzat de forma retrospectiva i des del punt de vista fisiològic les possibles conseqüències d’anul·lar l’horari d’estiu i conclou que el manteniment de la mateixa hora durant els dotze mesos podria provocar un augment de l’activitat humana durant la matinada en els mesos d’hivern, amb les potencials repercussions en la salut humana que això comportaria.

La pràctica del canvi de rellotge ha permès als científics analitzar la seua influència en diversos aspectes de la fisiologia humana i la vida social. En els últims anys, molts d’aquests estudis han posat de manifest els riscos d’aquesta pràctica i n'han demanat sovint la supressió. Tanmateix, la ciència no ha estat capaç d’analitzar des d’una perspectiva experimental quines conseqüències tindria l’anul·lació de l’horari d’estiu.

Per resoldre aquest problema, el professor Martín-Olalla ha realitzat una comparació del ritme diari de treball|feina i del ritme diari de son|somni/vigília al Regne Unit i Alemanya. Ambdós països comparteixen una latitud i un nivell de vida similars. Al Regne Unit, l’horari d’estiu està en vigor des de 1918 mentre Alemanya no va aplicar l’horari d’estiu entre el final de la Segunda Guerra Mundial i 1980. Segons l’estudi, que publica a la revista 'Chronobiology International', la comparació mostra que Alemanya comença el dia mitja hora abans respecte al Regne Unit. El més destacat és que, al Regne Unit, l’inici de l’activitat s’alinea exactament amb l’hora de sortida del sol d’hivern, mentre que a Alemanya s’observa més activitat humana abans d’aquella hora. Martín-Olalla explica que, entre altres factors socials i preferències, la pràctica continuada de l’horari d’estiu al Regne Unit ha contribuït a mantenir aquesta alineació, que és òptima des del punt de vista cronològic.

A Alemanya, la absència de l’horari d’estiu durant 30 anys va contribuir a avançar l’activitat humana, ja que la seua alba d’estiu era una hora més aviat que al Regne Unit, aparentment. A l’hivern, aquest començament més primerenc del dia va propiciar l’activitat humana en les primeres hores del matí i ha persistit gràcies al creixent ús de la llum artificial. Aquest factor s’ha de tenir en compte en el balanç de riscos de l’horari d’estiu estacional. Mentre que els britànics s’han vist exposats a un canvi d’hora i els seus riscos associats dos dies a l’any, els alemanys s’han enfrontat a iniciar la seua activitat diària en les hores fosques del matí durant tres mesos a l’any, amb els riscos que això comporta. Els mateixos resultats es van trobar quan es van comparar els ritmes diaris nord-americans amb els alemanys. Les principals ciutats dels Estats Units també practicaven l’horari d’estiu des de principis del segle XX.

Extrapolat a la nostra època, l’investigador de la Universidad de Sevilla afirma que, si s’utilitzés l’horari d’hivern durant tot l’any, més sectors de la població tornarien a estar disposats a començar a treballar abans en primavera-estiu: si l’alba sembla arribar abans, més gent estarà disposada a anar a treballar abans. Si aquesta preferència persistís, conduiria a un augment de l’activitat matutina a l’hivern, la qual cosa no és òptim des del punt de vista fisiològic.

L’autor de l’estudi assenyala finalment que, en latituds intermèdies, cap alternativa està exempta dels riscos que les estacions indueixen en les societats modernes la vida social de les quals es regeix pels horaris, i que el horari d’estiu és eficaç per alinear l’inici de la jornada laboral amb la sortida del sol, regulant l’activitat humana en funció de les estacions de forma similar a temps passats.