Declaren culpable l'home acusat de degollar la seua dona i la seua filla a Biscaia

El jurat popular ha trobat l’acusat de degollar la seua dona i la seua filla a Abanto i Zierbena el març de 2020 culpable de dos delictes d’assassinat amb traïdoria, amb els agreujants de parentiu i de gènere en els dos casos, i sense cap atenuant. Per aquests delictes, l’encausat, de 60 anys, s’enfronta a fins 50 anys de presó.

L’Audiència Provincial de Bizkaia va iniciar el passat 12 de setembre el judici amb jurat popular pel crim d’una dona, de 56 anys, i la seua filla, de 24 anys, a l’habitatge familiar de Sanfuentes de la localitat biscaïna d’Abanto Zierbena el 10 de març de 2020.

L’acusat, marit i pare de les víctimes, va admetre la seua culpabilitat en la seua declaració en el judici i va reconèixer que va colpejar la seua dona amb unes maces d’obra i posteriorment li va tallar el coll amb un ganivet, i que després va convèncer a la seua filla per fingir un segrest davant de la situació econòmica que patia i va procedir a lligar-li amb brides peus i mans. Després, segons la seua declaració, també la va atacar amb una maça i el ganivet.

El jurat popular, compost per set dones i dos homes, va rebre aquest dilluns passat l’objecte de veredicte i, després de dos dies de deliberació, han donat a conèixer aquest dimecres el seu veredicte.

Els membres del jurat han trobat l’acusat culpable de "causar la mort intencionada" de la seua dona i de la seua filla. Així, han assenyalat que l’encausat va declarar com va arribar a casa seua a Sanfuente, va veure la seua dona "adormida al sofà" i es va dirigir a la cuina, "que és on tenia preparades les maces". En la seua declaració, ha continuat el jurat, va relatar que "va agafar aquestes maces i, aprofitant que la seua dona estava adormida, la va colpejar fortament amb elles, causant-li una fractura de crani."

Tot seguit, ha prosseguit el jurat en la seua argumentació, segons el seu testimoni, "per por de deixar-les paralítiques o subnormals, es va assegurar que havien mort degollant-la amb un ganivet de serra", que, a entendre dels membres del jurat, "ratifica l’informe de l’autòpsia que indica que la causa fonamental de la mort és un xoc hipovolèmic secundari a ferida d’arma blanca a nivell cervical, amb secció de la via aèria i vascular, degollament".

Per al jurat, queda provat que, d’acord amb la seua declaració, la intenció de l’acusat era "acabar amb la vida de la seua dona, sense risc per a la seua persona i sense que aquesta tingués possibilitat de defensar-se, ja que va ser un atac per sorpresa."

A més, tenint en compte el mètode utilitzat per acabar amb la vida de la seua dona, per majoria, el jurat coincideix "en el patiment que li va produir". Així mateix, creuen que l’acusat, "tenint en compte que el lloc dels fets era l’habitatge familiar i que coneixia les rutines de les mortes, tenia avantatge, a més de les armes utilitzades i del factor sorpresa" i afirmen que la dona "no va tenir cap possibilitat de defensar-se".

En el cas de la filla, el jurat considera que l’autòpsia "ratifica" les declaracions de l’acusat sobre com ho va fer, "utilitzant l’engany per lligar fàcilment" la jove, tal com certifica l’informe ocular de l’Ertzaina. Així, els membres del jurat determinen com a provat que l’acusat "va cometre els fets amb la intenció d’acabar amb la vida de la seua filla", ja que, segons els forenses, "les lesions infringides eren mortals per necessitat, amb cops reiterats al cap i el posterior degollament."

Així mateix, el jurat ha subratllat que l’acusat, que "no va negar" els fets, "es va assegurar que la mort es produís sense marge d’error, assegurant-se’n amb cops al cap i passant-li un ganivet diverses vegades pel coll." En aquest cas, també consideren que la víctima, "com que estava lligada, no va tenir cap oportunitat de defensa" i remarquen, en aquest sentit, que "tampoc no presentava ferides defensives".

A més, en estar "més conscient que la seua mare", el jurat entén que la mort li va produir "un gran sofriment". "No hi ha cap constatació que utilitzés un mètode perquè no patís i, a més, va utilitzar l’engany", han reiterat.

També han citat l’informe dels forenses que "confirma el segon tall a la zona cervical posterior realitzat post mortem", i que també recull que la mort de la filla va ser causada per un xoc hipovolèmic més traumatisme cranioencefàlic incompatibles amb la vida".

Masclista

D’altra banda, el jurat ha destacat que en el relat de l’acusat s’aprecien manifestacions masclistes com que no "les veia preparades", que no "les podia deixar aquí" o "les vaig matar perquè no volia que patissin", ja que l’encausat "volia suïcidar-se i no les considerava capaces de viure pel seu compte".

A més, els membres del jurat han apuntat que familiars de la dona i filla assassinades han descrit l’actitud de l’acusat com d’"autoritària respecte a les víctimes", citant com un comentari comú de l’acusat "perquè ho dic jo". Així mateix, han tingut en compte que l’informe forense descriu el perfil de l’acusat com "narcisista i manipulador".

Atenuants

En relació amb l’atenuant d’"intoxicació" per begudes alcohòliques sol·licitat per la defensa, el jurat argumenta que "no existeix cap prova, ni testifical, ni documental, ni clínica que confirmi que l’han vist borratxo". A més, han destacat que, d’acord a l’exploració mèdica, l’acusat "no presentava un estat alterat de consciència" i que l’analítica "corrobora el grau de l’alcoholèmia, 1,29 grams per litre de sang, però no és possible demostrar la ingesta de benzodiazepines".

A més, el jurat no considera provat que l’empresa familiar que gestionava l’acusat fos a la ruïna i no té en compte l’atenuant de confessió, perquè "se’n va anar del local demanant a les seues germanes i cunyat que li donessin quatre hores per suïcidar-se i entenem que va indicar implícitament que no el denunciessin".

Finalment, el jurat es mostra contrari, per unanimitat, a suspendre l’execució de les penes pertinents, així com a sol·licitar del Govern l’indult per a totes o algunes de les penes pertinents. Després del veredicte del jurat, el cas queda vist per a sentència.

Penes

Després de conèixer el veredicte, la Fiscalia i l’advocada de l’Estat han mantingut que l’acusat, marit i pare de les víctimes, respectivament, va cometre dos delictes d’assassinat amb traïdoria amb agreujant de parentiu en els dos casos i gènere en el de la seua esposa. Pel crim de la mare sol·liciten 24 anys de presó però, en el cas de la filla, han modificat, respecte al seu escrit originari, la petició de pena, elevant-la dels 23 anys inicials a 24.

L’acusació particular, que representa a la família, ha mantingut també el seu escrit original, amb la modificació que afegeixen l’agreujant de gènere respecte a la filla. D’aquesta forma, pels dos delictes d’assassinat amb traïdoria, amb els agreujants de parentiu i gènere en ambdós, sol·licita una petició de 25 anys per cada una de les morts.

L’acció popular exercida per l’associació Clara Campoamor s’ha ratificat en la petició que va realitzar en el seu escrit original i, per tant, sol·liciten de 25 anys de presó per a l’acusat per a cada un dels dos delictes d’assassinat amb traïdoria amb els agreujants de parentiu i gènere en ambdós casos, així com la llibertat vigilada a complir posteriorment durant deu anys.

La defensa, per la seua part, s’ha mantingut en el seu escrit original, reiterant que els fets són constitutius de sengles delictes d’homicidi amb els atenuants d’alteració psíquica, "greu addicció a substàncies", estat d’"intoxicació" per begudes o tòxiques, i confessió dels crims. D’aquesta manera, proposa vuit anys de presó per cada un dels delictes, amb el compliment simultani de les penes.