El 41% dels presos per violència de gènere repeteix el mateix delicte davant una taxa general del 19% de reincidència

Un estudi d’Institucions Penitenciàries amb dades entre 2009 i 2019 ha situat la taxa general de reincidència en el 19,98%, reflectint que, entre els presos que reincideixen, el 41% dels condemnats per violència de gènere repeteix aquest mateix delicte. El 76% dels que reincideix ho fa en robatoris i el 30% en seguretat viària; en el costat oposat, els d’homicidi només repeteixen aquest delicte en un 6,55%.

Les dades formen part d’un informe "pioner" presentat aquest divendres al centre penitenciari de Burgos pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que permet establir un perfil de la persona que reincideix: home de nacionalitat espanyola i amb una edat compresa entre els 31 i els 50 anys. La taxa és sensiblement inferior entre estrangers que espanyols.

Per obtenir aquestes xifres, la Central Penitenciària d’Observació, òrgan dependent d’Institucions Penitenciàries, ha treballat sobre les 19.909 persones que van ser excarcerades el 2009, i no sobre una mostra. A partir d’allà, ha procedit a estudiar quantes van reingressar a presó en els següents deu anys --fins 2019-- per complir condemna per un delicte comès després de la seua posada en llibertat.

Reincidència sobre el mateix delicte

L’últim apartat de la investigació se centra en un concepte rellevant en l’àmbit penitenciari per a l’abordatge tractamental: la professionalització o especialització delictiva. La Central Penitenciària d’Observació buscava esbrinar en quina mesura els qui reincideixen cometen el mateix delicte pel qual ja van estar a la presó o un de diferent.

La taxa més alta de reiteració en el mateix delicte es dona en els casos de robatori i furt: un 76,29% de les persones que havien complert condemna per delictes de robatori o furt, i que reincideixen, ho fa en aquest mateix tipus de delicte. En un tram intermedi estan els delictes contra la salut pública (42,48%), les comeses dins de l’àmbit de la violència de gènere (41,6%) i els de seguretat viària (30,78%).

En el costat oposat hi ha les persones condemnades prèviament per homicidi: només el 6,55% dels que van reincidir després de sortir de presó ho van fer repetint aquest mateix delicte. Els condemnats contra l’ordre públic per resistència o atemptats contra l’autoritat donen una taxa de reiteració del 20,24%; contra la llibertat sexual un 22,2% i contra els drets dels estrangers un 27,27%. A l’informe, consultat per Europa Press, reflecteix que un 65,84% dels casos queda referida a un sol delicte, mentre que els que reincideixen de manera múltiple són el 45,16% restant. També es "posa en valor" el règim obert "com a manera de transitar cap a la llibertat amb millor pronòstic d’integració social".

"La reincidència augmenta en els casos en els quals la persona no va travessar l’itinerari de règim ordinari --classificació en segon grau-- a règim obert --tercer grau-- en la seua estada a presó fins la seua excarceració (24,87%) i contràriament, disminueix en els casos en els quals sí que ho va fer (12,62%)", assenyala l’esmentat informe, consultat per Europa Press.

D’aquesta forma, se sap que vuit de cada deu persones que van reincidir no havien passat per un període de llibertat condicional. La taxa de reincidència entre les persones que van ser excarcerades en llibertat condicional se situa en un 12,62% i aquest percentatge es multiplica per dos (24,87%) en el cas de qui van complir fins el final sense passar per aquesta modalitat.

Un sistema amb "una nota molt alta"

Gran-Marlaska s’ha congratulat que el sistema penitenciari aconsegueixi una "nota molt alta". "El 80,02% dels interns que compleixen la seua condemna i assoleixen la llibertat no tornen a presó per haver comès nous fets delictius", ha assenyalat el ministre, que ha apostat per "reduir encara més" la xifra dels qui no tornen a delinquir en ser excarcerats. A més de la dada que revela que vuit de cada deu interns no retorna a presó, l’estudi ha permès traçar el perfil de la persona que reincideix: home, de nacionalitat espanyola i amb una edat compresa entre els 31 i els 50 anys. En percentatges, el 94,97% dels reincidents eren homes i el 5,03%, dones.

Gairebé nou de cada deu tenen la nacionalitat espanyola. Exactament, l’estudi indica que són el 88,61% de les persones que van retornar a presó, davant l’11,38% que procedia d’un altre lloc. La taxa de reincidència entre la població estrangera és, de fet, sensiblement inferior a la de la població espanyola: un 7,92% davant un 24,83%.

En aquest sentit, l’informe --amb dades de totes les presons, excepte Catalunya-- inclou una taula amb el desglossament de la variable d’estrangeria per àrees geogràfiques: el pres procedent de l’Àfrica que reincideix representa el 6,44%; el d’Europa --al marge d’espanyols-- el 3,04%; de Llatinoamèrica, l’1,63%, i el d’Àsia el 0,28%.

Els temps de la reincidència

Quant al segment d’edat, el 64,41% dels que van tornar a delinquir i van ser condemnats a presó tenia entre 31 i 50 anys. El següent tram en què es concentra un major nombre de reincidents és el comprès entre els 18 i els 30 anys: un 30,29% pertanyia a aquesta franja. Només el 5,3% tenia més de 51 anys i el 0,13%, més de 71. L’estudi observa la rellevància de l’espai temporal en el qual es concentren les taxes més altes de reincidència. Més de la meitat de les persones que tornen a cometre un delicte penat amb presó ho fa en el transcurs dels tres primers anys després de la seua posada en llibertat. Va passar amb el 53,01% dels reincidents.

La taxa de reincidència més elevada se situa, així, entre el primer i el segon any: un 4,11%. La segona (3,45%), el mateix any de l’excarceració, el que revela un tipus de reincidència molt ràpida. En un 65,84% dels casos van cometre un sol delicte, mentre que el 34% de les persones va retornar a presó per diversos fets delictius.