Mor l'icònic periodista Àngel Casas

El periodista musical, presentador i periodista Àngel Casas va morir ahir als 76 anys. Icona televisiva i pionera del talk show a Catalunya, patia greus problemes de salut des de feia anys, que va relatar al llibre L’Agonia de Bakunin (Univers) i que el van obligar a sotmetre’s a un trasplantament de ronyó i que, amb el temps, van provocar l’amputació de les dos cames. Els seus programes Àngel Casas Show i Un día es un día es van convertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood.

Recentment, TV3 i l’Ateneu Barcelonès li van retre homenatge. Va rebre reconeixements com dos Premis Ondas, tres TP i un Antena d’Or, a banda de la Creu de Sant Jordi. La seua última aventura professional va ser la direcció de Betevé, del 2008 al 2014.

Casas havia debutat a Ràdio Joventut i va fer carrera en aquest mitjà, amb una llarga etapa vinculada a Ràdio Barcelona (va aconseguir un Ondas el 1972 pel programa musical Trotadiscos) i després a Ràdio 4, on va dirigir un dels primers programes en català, La clau i el duro. Va arribar a la televisió el 1977 de la mà de Televisió Espanyola, on va participar en el programa musical Popgrama al costat de Carlos Tena i Diego A. Manrique.

Tres anys després va dirigir i va presentar el seu propi espai, Musical Express (1980-1983).Casas va començar a treballar a TV3 poc després del naixement de la cadena i es va fer popular als anys vuitanta amb el seu programa Àngel Casas Show, amb el qual va guanyar els premis Antena d’Or (1984) i Ondas (1986). Des d’aleshores va alternar televisió i ràdio: va conduir el magazín El sermón a la Cadena Ser, va tornar a TV1 amb Un día es un día i, ja als noranta, Tal cual, Los unos y los otros i Esto es lo que hay. Altres programes seus van ser Temps era temps (2001) i Totes aquelles cançons (2004) a TV3, Catalunya, parada i fonda i Senyores i senyors (2004-2007) a La 2.

També va col·laborar en la realització dels documentals musicals La Nova Cançó (1976) i Canet Rock (1976), de Francesc Bellmunt. A més, va debutar en la narrativa amb Fred als peus (Quaderns Crema, 2002) i L’home a qui se li precipitaven els esdeveniments (Empúries, 2005). El seu últim títol va ser Carta d’una desassossegada (i altres relats), editat l’any passat.

Tristesa en el món cultural, polític i de la comunicació

El món cultural, polític i de la comunicació plora la mort del mític periodista Àngel Casas. El president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el Col·legi de Periodistes, l’Acadèmia Catalana de la Música, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o RTVE són alguns dels que ahir van omplir les xarxes socials amb missatges de record al mític periodista.El president Aragonès va recordar Casas com “un comunicador mordaç i innovador, mestre de periodistes”, i va dir que “deixa una empremta inesborrable dins i fora de la petita pantalla”. Garriga va remarcar que “ens ha regalat grans moments”, va dir que “forma part de la història de la televisió” i va afegir que sempre “ha treballat per dignificar la cultura amb passió i intel·ligència”.

Avui està prevista la capella ardent i demà, el funeral.