ARQUEOLOGIA DIFUSIÓ
De la 'ka' d'Arbeca a l'enigma de la llengua ibèrica
En el XXII Cap de Setmana Ibèric || Una exposició destaca una ceràmica amb el vestigi lingüístic més antic dels ilergets
En la programació d’actes també es va comptar amb tallers infantils.
Prop de mig miler de persones han visitat aquest cap de setmana el jaciment ibèric dels Vilars d’Arbeca com a part de la programació de la 22a edició del Cap de Setmana Ibèric, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya en un total de 27 jaciments de la Ruta dels Ibers. Aquest any, sota el lema L’Enigma de la Llengua Ibèrica, la iniciativa estava destinada a descobrir el llegat lingüístic del poblat ilergeta i va comptar a més amb la participació d’altres enclavaments com els Entinclells de Verdú, el Molí d’Espígol de Tornabous i la Necròpolis d’Almenara a Agramunt, entre d’altres. L’epigrafista de Maials Víctor Sabaté va ser l’encarregat ahir d’explicar els orígens de la llengua ibèrica, que precisament naixen en enclavaments com el dels Vilars.
En una campanya arqueològica del 1985 es va trobar una ceràmica àtica amb una de les grafies més antigues d’aquest idioma. Es tracta de la síl·laba ka, que podria haver estat part d’una paraula sencera o simplement un símbol d’una família de l’antiga fortalesa.La fortalesa ilergeta d’Arbeca va desaparèixer al voltant del 300 abans de Crist, cinquanta anys abans que sorgissin la major part d’evidències lingüístiques d’aquest poble. El conjunt més important de restes epigràfiques ibèriques es troba a Sidamon, la Roca dels Moros del Cogul, a Lleida ciutat i, sobretot, al jaciment d’Ullastret (Baix Empordà).La xarrada va tenir lloc en el marc de l’exposició Paraula d’Indíbil, que consta de quatre plafons explicatius sobre els orígens de l’escriptura ibèrica, amb atenció especial a l’epigrafia trobada a Ponent.A més, els visitants van poder participar aquest cap de setmana en visites guiades a la fortalesa, degustacions i tallers infantils.
