L'ús d'Instagram ha augmentat els trastorns de conducta alimentària, segons una psicòloga d'UIC Barcelona

L’ús massiu d’Instagram ha augmentat els trastorns de conducta alimentària entre joves i adolescents, segons ha explicat la professora del Grau en Psicologia d’UIC Barcelona i professional de la Clínica Support, Clàudia Rossy. Amb motiu del Día Mundial de Salut Mental, que se celebra dilluns vinent dia 10, Rossy ha avançat que l’increment de casos "se situa al voltant d’un 30% en comparació amb les dades prepandèmia".

Segons l’especialista d’UIC Barcelona, una de les causes d’aquest augment és "la utilització de filtres que redueixen centímetres del cos i corregeixen imperfeccions, juntament amb l’accés a perfils que promouen la pèrdua de pes i l’esport." "Tot això ha influït de forma desfavorable en un gran nombre d’adolescents", ha assegurat. Rossy ha explicat que, en l’actualitat, els trastorns de conducta alimentària a Espanya tenen una taxa de prevalença en la població adolescent d’entre un 4,1 i un 4,5% entre els 12 i els 21 anys.

La bulímia, amb el 0,8%, és el més diagnosticat, seguit de l’anorèxia, amb el 0,3%. Tanmateix, el trastorn de la conducta no especificat se situa en el 3,1% en la població femenina d’aquesta franja d’edat, ha apuntat. Al marge d’aquests trastorns, la professora d’UIC Barcelona ha destacat que, en general, el percentatge de joves d’entre 15 i 24 anys amb problemes de salut mental s’ha duplicat entre els anys 2020 i 2021, i ha recordat que el suïcidi "s’ha convertit en la primera causa de mort entre la població jove a Europa".

En el cas d’Espanya, segons Rossy, el 20,8% dels adolescents pateix algun tipus de problema mental diagnosticat -ansietat i depressió són els més freqüents-, una dada que situa el país "com a líder europeu amb més prevalença entre nens, nenes i adolescents". Per sexes, la psicòloga sanitària ha explicat que l’ansietat i la depressió són més freqüents en les noies, mentre que entre els nois "és més comú tenir Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i trastorns de la conducta". Quant a les franges d’edat, els millenials (24-39 anys) són la generació que "més declara haver patit una reducció en el seu nivell d’ingressos arran de la pandèmia, la més afectada per la pèrdua d’ocupació|ús, un fet que ha suposat un important factor d’estrès". En canvi, segons Rossy, la generació Z (16-23 anys) és la "més afectada anímicament". "Un 80% se sent desanimat i pessimista", ha recalcat. "

L’especialista ha lamentat que existeixin "diferents factors que dificultin que els joves demanin ajuda", com per exemple la "saturació del sistema públic de salut mental". En aquest sentit, ha comentat que a Espanya "es dedica a penes el 4% de la inversió en sanitat a salut mental" i a la xarxa pública "hi ha 11 psiquiatres per cada 100.000 habitants, la meitat que a França o Alemanya".  Recórrer a la sanitat privada, no és una opció en gaires casos "perquè ni els joves ni les seues famílies s’ho poden permetre", la qual cosa provoca que no "s’acudeixi|vagi a un professional fins que no s’hagi agreujat el malestar, arribant ja a desenvolupar un trastorn o episodi agut"