Obesitat: una altra pandèmia del s. XXI

Els psicòlegs confirmen un augment de casos d’obesitat durant la pandèmia pel canvi d’hàbits alimentaris i el sedentarisme. En el marc de la III Jornada Psicologia en el Tractament de l’Obesitat que va acollir el CaixaForum de Lleida, el psicòleg clínic i coordinador del grup de treball de la Societat Espanyola d’Estudi de l’Obesitat, Antonio Alcántara, va apuntar ahir que els últims anys ha crescut el consum d’aliments calòrics i processats així com el temps que passem davant de les pantalles. “Això ha provocat la tempesta perfecta perquè augmentin, encara més, els afectats per la pandèmia de l’obesitat”, va afirmar.

El president del Col·legi Oficial de Psicologia de Lleida, Jaume Celma, va alertar també que els trastorns alimentaris poden causar estrès i depressió i que falta consciència i formació. L’estigmatització pel pes i l’autoexclusió entre persones amb obesitat van ser temes tractats a la taula redona que es va celebrar durant la jornada matutina, en la qual la psicòloga clínica Tatiana Lacruz va assenyalar que “la desigualtat socioeconòmica és un dels factors principals que poden provocar el sobrepès en els més petits i contra això no podem combatre des de la psicologia o la nutrició. On sí que podem influir és en l’educació dels nens i nenes perquè, a més d’aprendre que menjar fruita i verdura és bo per a la salut, coneguin la importància de tenir uns hàbits saludables en els quals combinin l’alimentació i l’esport”.

Segons va explicar Alcántara, als Centres de Salut Mental infantojuvenils s’han doblat les primeres visites “de cop” a l’acabar la pandèmia i estan “desbordats”, perquè durant la pandèmia “no s’han tractat aquests casos i a més s’han agreujat”. Així mateix, va alertar que “moltes persones que no eren obeses han començat a ser-ho amb la pandèmia i les que ja ho eren, han empitjorat”. Per la seua banda, Celma va destacar la importància que té el tractament psicològic en casos de trastorns alimentaris.

“L’obesitat no és només un problema de salut física, sinó que també ho és a nivell psicològic. Vivim en la cultura de la imatge i dels cossos perfectes a través de les xarxes socials i tot això crea un estigma que pot causar depressió i estrès en aquestes persones”.

“És un problema de salut pública i s’hauria de formar les famílies”

El coordinador del grup de treball de la societat espanyola d’estudi de l’obesitat, Antonio Alcántara, va qualificar els trastorns de conducta alimentària de “problema de salut pública” i també de problema econòmic per als estats perquè “hi ha una indústria alimentària i de dietes que no ajuda a abaixar el percentatge d’obesitat”.Per fer front a aquesta situació, va comentar, “s’ha de treballar conjuntament, canviant hàbits alimentaris, fent més esport i prevenció, com per exemple tractant aspectes emocionals des de l’àmbit de la psicologia i també des de l’escola”.

Per aquest motiu, va assenyalar que és necessari controlar més les rutines dels nens. “No hem de caure en la solució fàcil de portar brioixeria industrial a la porta del col·legi perquè els nens berenin, s’han de limitar els dolços a dies concrets i apostar més per la fruita i aliments més saludables. Fa falta més formació per als pares.”