Josep Zurita, cicloturista de Cervera, va ser atropellat el 2016 :“Després de 15 dies en coma vaig sobreviure”

Josep Zurita ha practicat ciclisme tota la vida, especialment des de la creació de la Penya Ciclista Cervera a la dècada dels anys vuitanta de la passada centúria, i fins fa poc més de sis anys, quan va ser envestit per un cotxe, per la qual cosa va quedar greument ferit. Des d’aleshores no ha pujat a la bicicleta. “No és un adeu, per sort tinc tota la vida al davant per tornar a practicar. De moment, surto a caminar cada dia.” L’atropellament va tenir lloc el maig del 2016 a la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre, quan un turisme que conduïa un home de 84 anys el va envestir per darrere mentre circulava pel voral de la carretera. De fet, el vehicle no es va aturar tot i l’accident fins a dos quilòmetres després d’haver rebentat una roda de davant i el vidre frontal. Al lloc on es va aturar el vehicle, altres ciclistes que esperaven al grup en el qual anava Josep Zurita van poder identificar-lo.

De resultes de l’accident, Zurita es va fracturar la pelvis i tres vèrtebres. De fet, Josep Zurita comenta que avui a penes té record ni de l’impacte ni de l’hora anterior a aquest. Va estar quinze dies en coma i un any i mig entre l’hospital Arnau de Vilanova, “allà em van salvar la vida”, i el centre de rehabilitació Guttmann de Barcelona, “on vaig tornar a aprendre a caminar”, entre altres centres. De fet, sis anys després encara té el judici pendent de sentència. Cada vegada hi ha un nombre més elevat de persones que practiquen el ciclisme. Aquest any la Penya Ciclista Cervera ha aconseguit 201 socis, el seu màxim en més de quaranta anys de trajectòria. Tanmateix, aquest augment de la pràctica del ciclisme, que és a nivell generalitzat, veu el seu revers, segons Josep Zurita, en les poques polítiques de conscienciació i de seguretat: “Som a la cua d’Europa.” “Són molts els conductors que t’avancen a un pam de distància de la bici, i falta també més pacificació de les carreteres.” Així doncs, considera necessari, “que se senyalitzin més espais reservats o amb preferència per als ciclistes”, comenta.

Com a curiositat, manifesta que el pla de Lleida és una zona ideal per a la pràctica del ciclisme. “Hi ha molta gent de Barcelona que ve fins a la Panadella amb cotxe carregats amb la bicicleta, i a partir d’allà decideixen rutes per la zona de Rubió, Santa Coloma de Queralt, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon, Torà. Fins i tot l’antiga N-2 et permet circular amb seguretat fins a Mollerussa. També hi ha bones carreteres per practicar ciclisme a les valls dels rius Sió, Cercavins, Llobregós i Corb”. De fet, considera que el pla de Lleida és una zona privilegiada, “a totes les carreteres veus ciclistes”. Amb tot, admet que cada vegada guanya més adeptes la bicicleta de muntanya (BTT). “Molts pa-res veuen amb bons ulls que els seus fills vagin pels camins i no tant per les carreteres. El cert és que tot comporta un perill similar”, comenta. Josep Zurita explica que el que li ha quedat més clar després de l’accident és “la importància de ser positiu davant de les dificultats, pensar que tot sortirà bé. De fet, ni els mateixos metges donen crèdit a la meua recuperació”. Pel que fa a les recomanacions, manifesta que és bàsic portar roba i llums que “et facin molt visible als vehicles motoritzats” i circular per les carreteres que siguin menys transitades. Josep Zurita està convençut que, malgrat les greus lesions que encara marquen la seua vida quotidiana, algun dia podrà tornar a conduir una altra vegada una bicicleta. De fet, ho porta a la sang. Va ser fundador del seu club i més d’una dècada president.