La població mundial de vertebrats disminueix gairebé un 70 % des de 1970

Des de 1970, la disminució mitjana global de les poblacions de vertebrats ha estat del 69 %, segons revela el Informe Planeta Vivo elaborat pel Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF). La catorzena edició de l’informe, recull anàlisi de l’estat de gairebé trenta-dos mil poblacions de més de sis mil espècies de vertebrats -peixos, amfibis, rèptils, aus i mamífers- de tot el planeta entre 1970 i 2018.

Destaca que les poblacions més afectats corresponen a espècies d’aigua dolça, que presenten una caiguda del 83 % des de 1979, i que les regions amb més impacte es troben als tròpics, on Llatinoamèrica i el Carib han patit una disminució mitjana del 94 % de poblacions de vertebrats respecte a l’any base. Com a casos concrets, s’assenyala la pèrdua de coralls a tot el món; la disminució d’un 65 per cent de la població de dofí rosat de l’Amazones, i la reducció mitjana del 71 % de la població de 18 de les 31 espècies de taurons i ratlles oceàniques, fonamentalment per la pressió pesquera.

Les dades apunten que els principals factors directes de la degradació dels sistemes terrestres, marins i d’aigua dolça són els canvis d’ús del terra, la sobreexplotació de plantes i animals, el canvi climàtic, la contaminació i les espècies exòtiques invasores. De fet, alguns d’aquests factors van influir en la caiguda del 66 % de les poblacions de vida silvestre de l’Àfrica, així com en la caiguda general del 55 % a Àsia Pacífic.

Aquesta pèrdua de biodiversitat, així com la degradació dels ecosistemes i els seus serveis, estan produïts, segons els autors de l’estudi, per la demanda d’energia, aliments i altres materials a causa del creixement econòmic, l’increment de la població, el comerç internacional i l’elecció de tecnologia en els últims cinquanta anys.

Per contrarestar la destrucció i degradació d’aquests hàbitats, l’informe proposa, entre altres coses, considerar els manglars com a element clau per a les comunitats costaneres i restaurar les connexions naturals del paisatge a través d’una "conservació de la connectivitat". També assenyala el paper essencial dels boscos en l’estabilització del clima, amenaçats per la desforestació, especialment als tròpics, que genera emissions de carboni i incrementa la quantitat de sequeres i d’incendis. Aquesta pèrdua de la biodiversitat unida a la crisi climàtica componen una crisi de "doble cara", amb unes repercussions que impacten de forma negativa i molt especialment en poblacions humanes empobrides i vulnerables.

Algunes d’aquestes conseqüències són "desplaçaments i morts provocades pels cada vegada més freqüents fenòmens meteorològics extrems, l’esgotament dels terres, la falta d’accés a aigua dolça o l’augment de l’expansió de malalties zoonóticas i de la inseguretat alimentària".

L’Informe, que recull entre d’altres les dades més recents del Índice Planeta Vivo (IPV) de la Societat Zoològica de Londres, afirma que aquesta doble crisi es pot mitigar amb esforços de conservació i restauració, la producció i el consum d’aliments de forma sostenible, i la ràpida i profunda descarbonització de tots els sectors.

A més apunta que "si no conservem i restaurem la biodiversitat i limitem el canvi climàtic, cap dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible no es podrà complir, especialment els de seguretat alimentària i hídrica, la salut per a les persones o l’alleujament de la pobresa".

Els 89 autors que van participar en la redacció del text demanen als responsables polítics que transformin les economies per valorar els recursos naturals, ja que "no serà possible un futur positiu per a la naturalesa sense respectar els drets, la governança i el lideratge en conservació dels pobles indígenes i les comunitats locals".

L’informe destaca que, el 2021, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va reconèixer que totes les persones a tot el món, tenen el dret a viure en un medi ambient net, saludable i sostenible, i a més de 80 països s’han aconseguit lleis i polítiques ambientals més ferms i una participació pública més graN i rendiment ambiental. Juan Carlos del Olmo, secretari general de WWF Espanya ha declarat, segons assenyala en un comunicat, "que és imprescindible incloure nous enfocaments que integrin l’equitat, la justícia, a més de canvis sistèmics que abordi la forma en què produïm i consumim, i els nostres sistemes econòmics i financers". WWF espera que els líders mundials es comprometin en la 15a Conferència de les Parts del Conveni sobre la Diversitat Biològica (CBD COP15) amb un Acord per la naturalesa similar al de París per revertir la pèrdua de biodiversitat i assegurar una naturalesa en positiu per a 2030.