Una de cada quatre persones tindrà dolor crònic al llarg de la seua vida

Una de cada quatre persones pot tenir dolor crònic al llarg de la seua vida, una patologia que requereix la col·laboració de diferents especialistes mèdics i per a la qual no es destinen prou recursos, segons el psicòleg Rubén Nieto, coautor del llibre "Dolor i Psicologia: Per què és necessària la persona especialista en dolor".

En una entrevista amb EFE amb motiu de la celebració demà, 17 d’octubre, del Día Mundial del Dolor, Net, que també és professor de Psicologia en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), comenta que, encara que fa temps que es coneix la relació entre el dolor físic i psicològic, "no hi ha recursos ni formació per treballar-lo des de la perspectiva multidisciplinari que inclogui àrees com la fisioteràpia en el tractament".

El psicòleg, que acaba de publicar el llibre juntament amb Mayte Serrat, la fisioterapeuta, psicòloga sanitària i membre del Grup de Treball del Dolor Crònic, ha recordat que el dolor suposa una despesa a Espanya de 16.000 milions d’euros a l’any, un 2,5% del PIB, i que la pandèmia ha empitjorat la salut mental de la ciutadania i per tant també els dolors crònics.

Segons Nieto, un 17 % de la població espanyola està tenint actualment dolor crònic i el 12 % d’aquests casos estan classificats en una severitat entre intensa i moderada.

Les patologies més prevalents que provoquen aquest tipus de dolor són el dolor lumbar, el dolor causat per un nervi danyat, el dolor muscular o dels ossos i l’artrosi, que afecta, a més d’un 50% de la població major de 65 anys d’Espanya.

El professor de Psicologia ha remarcat que el dolor és "una experiència complexa i subjectiva" que depèn de molts factors interns i externs i que, encara que no hi hagi una evidència física d’aquest sofriment, "en un 99% dels casos ningú no s’inventa que li fa mal alguna cosa, i encara menys, de forma reiterada."

Segons l’opinió d’aquest especialista, l’estereotip social que presenta a l’home com una figura 'forta' fa que hi hagi menys diagnòstics de dolor crònic en homes que en dones (un 40% dels casos són homes i el 60% dones, "no perquè el pateixin, sinó perquè es visiten menys", assenyala.

Reconeix, tanmateix, que hi ha malalties com la fibromiàlgia -dolor generalitzat- que es diagnostica més freqüentment en les dones, sense que se sàpiga quina és la raó.

El psicòleg adverteix de la complexitat del diagnòstic i tractament del dolor, que afecta tant a la condició física com a l’estat mental de les persones, i lamenta que, encara que s’ha avançat molt científicament, "la realitat clínica és molt diferent a la teoria".

La realitat clínica és que no existeix la possibilitat d’oferir visites amb diferents unitats mèdiques, per la qual cosa, segons Nieto, en la majoria d’ocasions aquests casos es tracten únicament en la medicina familiar sense tenir en compte la complexitat de la situació.

Més enllà del tractament mèdic, Mayte Serrat remarca que l’entorn més proper a les persones que pateixen dolor crònic, encara que no vegin una evidència física del dolor, han d’acceptar i comprendre el procés que la persona està vivint.

"És important -segons Serrat-, que no es limitin a fer les tasques que la persona diu que no pot fer, perquè a la llarga el sentiment d’incapacitat serà més gran. És millor esforçar-se a poc a poc i intentar que mantingui un bon estat d’ànim".

Nieto parla d’un "cercle viciós" en el qual l’estat d’ànim juga un paper essencial, ja que, afirma, "si ens sentim tristos, per exemple, tindrem una tendència a veure les coses de manera més negativa i ens afectaran més".

Marina López Güell