ADDICCIONS
La meitat dels universitaris admeten que tenen dependència del móbil
Sis de cada deu reconeix que li treu hores de son i el 64 % percep que quan l’utilitza abans de dormir li resta qualitat de son
La meitat dels universitaris tenen un ús problemàtic del mòbil -al que dediquen més de cinc hores al dia, davant les tres hores de la població general-, la majoria no segueix la dieta mediterrània i un 20 % presenta risc mitjà-alt d’addicció a l’alcohol. Són dades de la radiografia que llança l’informe "Ús del mòbil, estil de vida i benestar psicològic en estudiants universitaris. Influència de la pandèmia", realitzat per la REUPS, una xarxa integrada per 57 universitats espanyoles, amb el suport de la Fundació Maphre.
El percentatge d’universitaris amb nomofòbia (fòbia a no tenir el mòbil) i que admeten tenir dependència del dispositiu arriba al 49 %) i gairebé la mateixa proporció afirma que asseguin por de "quedar-se tirada" sense el telèfon, ha explicat Antonio Guzmán, responsable de l’àrea de salut de la Fundació Maphre.
El treball, que es basa en una mostra de 16.574 persones amb una mitjana de 23 anys, la majoria dels quals viuen amb els seus pares (48,7%) o amb companys de pis (30,1%), se centra en la població universitària per trobar-se en una etapa del desenvolupament en què se solen adquirir hàbits que es mantenen en l’edat adulta i, per tant, és un sector diana per fomentar un estil de vida saludable. Determina variables com el patró de son, el consum de tabac i alcohol, hàbits alimentaris, activitat física, ús del mòbil i influència de la covid.
L’ús i abús del mòbil
Quant a l’ús del mòbil destaca que el 30,9% de l’estudiantat s’ha gastat més de 500 euros en la seua adquisició i que el 29,5% l’utilitza més de 5 hores en dies laborals i el 34% en caps de setmana, molt per sobre de les dades referides a la població general. Les dones estan més enganxades i el fan servir sobretot per a xarxes socials, mentre que ells el prefereixen per jugar, ha explicat el president de la REUPS, Antonio Aguiló. Crida l’atenció -ha explicat- que un 62,8% responen que utilitzen el mòbil per sentir-se millor, un 74,1% quan se sentien sols i el 59% és més dependent del que li agradaria.
Gairebé sis de cada deu reconeix que li treu hores de son i el 64 % percep que quan l’utilitza abans de dormir li resta qualitat de son, ha destacat Aguiló, catedràtic de salut pública de la Universitat de les Balears.
Els indicadors de salut
En l’apartat de salut, un 16,6% i un 4,7% dels enquestats tenen sobrepès o obesitat i, per sexes, destaca que un 9,7 % de les dones presenta sota pes davant el 3,5 % dels homes, ha ressaltat Aguiló. La majoria descriu el seu estat de salut com bo o molt bo (74%), però el 51,2% afirma que amb la pandèmia ha anat a pitjor. En les dones els índexs de percepció de l’estat de salut són sempre pitjors.
La dieta mediterrània no va amb els universitaris
Guzmán ha subratllat així mateix que en el 64 % dels enquestats hi ha una "baixa adherència a la dieta mediterrània" i la majoria menja menys de dos vegades a la setmana verdures, llegums i peix. No obstant, gairebé un terç ha millorat la seua dieta a conseqüència de la pandèmia i els alumnes de Ciències de la Salut són els que millor adherència tenen a la dieta saludable (40,7%), potser perquè prediquen amb l’exemple o tenen més coneixements, ha afegit Guzmán.
Quant a l’esport, el 48,5% de l’alumnat ha realitzat activitat física 3 o més vegades a la setmana durant el confinament, incrementant-se en un 39% en el cas de les dones i en un 34,5% dels homes.
L’alcohol: risc alt en un 4,4% dels universitaris
Quant al consum d’alcohol, el 19,7% presenta risc mitjà d’addicció i un 4,4% risc alt o possible addicció. La majoria (73,6%) no la va afectar la pandèmia en el consum d’alcohol, però un 8,9% va admetre beure’n més. Segons el catedràtic de la Universitat de les Balears, aquí els patrons són similars als de la població general, encara que -ha matisat- normalment els enquestats solen informar de menys consum del real.
El 14,20% és fumadora i un 12,4% són exfumadors. La pandèmia ha influït que un 8,1% hagi començat a fumar o en fuma més i hi ha una dependència mitjana o alta en el 16,9% dels casos. El consum de substàncies, especialment de cànnabis, és ocasional o freqüent en un 7,7%. Aguiló ha destacat que un de cada deu entrevistats va informar de la mort d’un familiar durant la pandèmia; la meitat va patir ansietat o simptomatologia depressiva i un 21 % va reconèixer haver tingut molt o bastanta por de morir per la Covid-19.