Àcid carboxílic: la clau que explica per què els mosquits piquen més a algunes persones

Una investigació encapçalada per investigadores de la Rockefeller University ha trobat diverses molècules presents a la superfície de la pell humana relacionades amb l’interès que suscitem en els mosquits. Es tracta de diversos compostos de la família dels àcids carboxílics, un tipus d’àcid gras present al greix de la pell.

L’equip responsable de l’estudi va aconseguir identificar tres d’aquests àcids, l’àcid pentadecanoic, l’àcid heptadecanoic i l’àcid nonadecanoic, encara que explica que és possible que hi hagi més molècules d’aquest tipus que atreguin els mosquits. La relació que van trobar era estreta segons explica en una nota de premsa Leslie Vosshall, una de les autores de la investigació. “hi ha una associació molt forta entre tenir grans quantitats d’aquests àcids grassos a la pell i ser un imant per als mosquits.”

L’estudi que ha arribat a aquesta conclusió va ser recentment publicat a la revista Cell, i va ser realitzat sobre un tipus de mosquit concret, l’Aedes aegypti, conegut per transmetre malalties com el virus del zika, el dengue, el Chikungunyam o la febre groga. Es tracta d’una de les espècies de mosquit més perilloses juntament amb mosquits com els del gènere Anopheles que transmeten la malària.

Per identificar els patrons del comportament d’aquests mosquits, vuit persones van portar posades mitges de niló als braços. Aquestes mitges absorbien els compostos químics presents a la superfície de la pell dels participants. Els investigadors van utilitzar les mitges després com a esquer per als mosquits, comparant quines eren les mitges capaces d’atreure més els mosquits. Van trobar importants diferències entre les més atractives i les que menys interessaven als mosquits. Comparant els químics atrapats pel niló de les mitges, els investigadors van aconseguir identificar 50 components a nivell molecular més presents a les mostres de seu dels participants que atreien més als mosquits. Així van comprovar que els àcids carboxílics eren més presents en aquests.

L’estudi identifica el problema (l’excés d’aquests àcids a la nostra pell), però no resol el motiu pel qual aquests àcids s’acumulen en gran manera en unes persones i no tant en d’altres. El fet que durant tres anys d’experiment els nivells d’atracció es mantinguessin més o menys estables entre els participants indica que qualsevol canvi podria necessitar plantejar-se a llarg termini. Tanmateix descobrir què fa variar la nostra capacitat per atreure als mosquits és clau a l’hora de prevenir les conseqüències de les seues picadures.