Així ens afecten els canvis de temperatura

Amb l'arribada de la tardor s'incrementen algunes malalties respiratòries.
L’arribada del fred provoca que els teixits del cos humà hagin de treballar per poder controlar la temperatura corporal i evitar infeccions. Aquests canvis climàtics fan patir la pell, els pulmons, els vasos sanguinis i, fins i tot, als ossos, sobretot en persones més sensibles o amb certes malalties.
Les malalties respiratòries són més comunes a l’hivern pel descens de les temperatures que afecta a tot el sistema d’escalfament i humidificació de l’aire respirat per via nasal. La baixada de graus pot provocar una paràlisi o disminució de mobilitat dels cilis, és a dir, els pelets petits de l’epiteli nasal i traqueobronquial, que ajuden a la mobilitat del moc i a lluitar contra els virus introduïts en el sistema respiratori.
El refredat per canvis de temperatura és molt freqüent a l’hivern perquè, després del fred experimentat pel cos en exteriors, el contrast en interiors és considerable en passar a la calor extrema de les calefaccions. Són canvis tèrmics dràstics que debiliten el sistema immune i propicien els refredats estacionals, al·lèrgies i malestar general.
La vasoconstricció és un dels efectes més importants del canvi de temperatura a fred en la salut. Les conseqüències són els canvis experimentats a nivell cardiovascular, amb un increment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial. A la zona nasal provoca que el moc sigui més dens, disminuint d’aquesta forma la capacitat d’eliminació dels virus inhalats. A això s'hi suma la permanència durant més temps en llocs sense ventilació, un factor que eleva el risc d’encomanar-te de malalties víriques respiratòries com grips, pneumònies o refredats.
En l’aspecte psicològic, el canvi de temperatura a fred també pot afectar per la reducció d’hores de llum solar, pròpia de l’hivern i dels països més freds, que provoca que no se segregui tanta quantitat de substàncies responsables del bon estat d’ànim, com la dopamina o la serotonina. Les conseqüències són decaïment, menor activitat i apatia.