SEGRE
Amb l'arribada de la tardor s'incrementen algunes malalties respiratòries.

Amb l'arribada de la tardor s'incrementen algunes malalties respiratòries.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’arribada del fred provoca que els teixits del cos humà hagin de treballar per poder controlar la temperatura corporal i evitar infeccions. Aquests canvis climàtics fan patir la pell, els pulmons, els vasos sanguinis i, fins i tot, als ossos, sobretot en persones més sensibles o amb certes malalties.

Les malalties respiratòries són més comunes a l’hivern pel descens de les temperatures que afecta a tot el sistema d’escalfament i humidificació de l’aire respirat per via nasal. La baixada de graus pot provocar una paràlisi o disminució de mobilitat dels cilis, és a dir, els pelets petits de l’epiteli nasal i traqueobronquial, que ajuden a la mobilitat del moc i a lluitar contra els virus introduïts en el sistema respiratori.

El refredat per canvis de temperatura és molt freqüent a l’hivern perquè, després del fred experimentat pel cos en exteriors, el contrast en interiors és considerable en passar a la calor extrema de les calefaccions. Són canvis tèrmics dràstics que debiliten el sistema immune i propicien els refredats estacionals, al·lèrgies i malestar general.

La vasoconstricció és un dels efectes més importants del canvi de temperatura a fred en la salut. Les conseqüències són els canvis experimentats a nivell cardiovascular, amb un increment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial. A la zona nasal provoca que el moc sigui més dens, disminuint d’aquesta forma la capacitat d’eliminació dels virus inhalats. A això s'hi suma la permanència durant més temps en llocs sense ventilació, un factor que eleva el risc d’encomanar-te de malalties víriques respiratòries com grips, pneumònies o refredats.

En l’aspecte psicològic, el canvi de temperatura a fred també pot afectar per la reducció d’hores de llum solar, pròpia de l’hivern i dels països més freds, que provoca que no se segregui tanta quantitat de substàncies responsables del bon estat d’ànim, com la dopamina o la serotonina. Les conseqüències són decaïment, menor activitat i apatia.

tracking