Pedro, pare del nadó segrestat a l'Hospital de Basurto: “Em vaig tornar boig, el vaig buscar fins i tot a les escombraries”

Pedro Castro, pare del nadó segrestat de l’Hospital de Basurto i recuperat posteriorment, ha assegurat que a l’hospital no se’ls va entregar ni se’ls va informar de cap protocol de seguretat, i que afirmar el contrari fa que la mare "se sentir culpable", per haver deixat a la segrestadora, vestida d’infermera, emportar-se al seu fill per a suposadament fer-li proves. "Això em fa mal", ha afirmat el progenitor.

En una entrevista concedida al programa "Boulevard" de Radio Euskadi, recollida per Europa Press, Castro, pare d’Aimar, el nadó que va estar durant onze hores segrestat per una dona, ha explicat que "han estat moltes hores d’angoixa, una muntanya russa d’emocions i es sentiments". "El més important que Aimar ja és amb nosaltres, som feliços i desitjant d’anar-nos-en a caseta i descansar una mica millor", ha afegit. Laura, la mare del petit, ha passat la nit amb el nen empegat a ella "perquè no se'n desenganxa". "Dins del que hi ha, està bé. Va estar en xoc unes hores i ara ja està millor", ha afegit.

Sobre el tema de l’existència de protocols de seguretat i les declaracions de la consellera de Salut, Gotzone Sagardui, que ha dit que "no s’han de culpabilitzar en cap moment" als pares pel segrest del nen, el pare del nadó ha dit que no se’ls va entregar cap protocol, tampoc als altres pares que eren a l’hospital i que havien tingut els seus fills nounats. "A nosaltres ningú no ens l’han donat per firmar, ni ens ho han dit personalment, ni ens han llegit res", ha remarcat.

Segons ha aclarit, ha estat quan ha passat tot, quan els han comunicat que hi havia un protocol de seguretat. Tampoc fa tres anys, quan van tenir al mateix centre hospitalari la seua filla Alaia, no els van entregar res. "Et dol que diguin que ens han donat el protocol perquè és mentida i el que fa és que ella (la mare) se senti més culpable", per deixar a la segrestadora, que es va fer passar per infermera, emportar-se al seu fill per a suposadament fer-li proves.

Relat de la desaparició

Pedro Castro ha relatat la nit que van passar des que el seu fill va ser segrestat. El pare es va alarmar quan va veure que no portaven al nen a l’habitació després de què una suposada infermera --per la qual es va fer passar la segrestadora-- se l’hauria emportat per fer proves. El personal de l’Hospital li va respondre que era impossible que se l’haguessin endut a fer proves a aquelles hores. "S’anaven preguntant uns a altres a veure si algú s’havia emportat el nen per fer les proves. Jo tenia l’esperança que algú digués que sí. Però, quan vaig veure que ningú no sabia res, em vaig posar nerviós: 'on és el meu fill?, buscant per tot arreu, i va començar el malson", ha destacat.

Pedro Castro es va posar a cridar pels passadissos, posteriorment va arribar l’Ertzaina i el van intentar calmar. Llavors, va sortir fora per buscar en contenidors, entre arbustos i per les cantonades. "Pujava cap a dalt, baixava una altra vegada... el que un pare que estava histèric faria en aquell moment", ha apuntat.

Dispositiu de l'Ertzaina

Segons la relatat, l’Ertzaina va muntar un dispositiu "d’una magnitud terrible", i ha agraït la tasca i l’actitud de la Policia autonòmica i del personal sanitari, "que s’han portat molt bé" amb ells. També ha mostrat el seu agraïment a la ciutadania pel suport, i a Alicia, la dona que va recollir al nadó de l'entrada de casa seva i va trucar als agents. "L’hi agrairem tota la vida. Serà com algú de la nostra família", ha remarcat.

Quan el cap d’investigació de l’Ertzaina li va dir que havien vist a la segrestadora a través de càmeres per Sabino Arana i Alameda Rekalde, i entrant a una farmàcia a comprar llet, li va canviar "el pensament negatiu que l’havien pogut tirar a un contenidor o a la ria de Bilbao". "Penses que és una persona que no està bé, que vol tenir un nen, i ens ha tocat. Però almenys, saps que l’alimentarà i el cuidarà", ha assenyalat.

Tal com ha reconegut, el moment en què es va localitzar Aimar va suposar "passar del pitjor moment de la teua vida als millors deu segons". Va ser el cap d’investigació de l’Ertzaina el que li va dir per telèfon, a les vuit del matí de dijous: 'Pedro, molt bon dia, tinc el teu fill sa i estalvi, en quinze minuts el tens allà'. "Vaig baixar les escales de l’hospital corrent, esperant que arribessin. Després, quan van obrir l’ambulància, vaig saltar a dins i vaig veure que el meu nen era allà, estava molt bé, adormidet i amb una manteta tèrmica. Se li va fer l’exploració, amb mi davant. Després, ja el moment de la trobada amb la mare i, quan el va agafar, directament on havia d’anar, a menjar", ha narrat.

Pedro Castro espera que avui mateix puguin sortir de l’hospital i tornar a casa, perquè Alaia, de tres anys, també conegui el seu germà nounat.