'El sostre groc' arriba a casa

El film documental El sostre groc, que narra els abusos sexuals denunciats fa quatre anys per nou exalumnes de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, va commoure ahir el públic que va omplir les sales Screenbox per assistir a l’estrena dins del festival Som Cinema. Encara que les joves protagonistes d’aquesta història ja van assistir fa unes setmanes a la presentació al Festival de Cine de Sant Sebastià, ahir van debutar a casa, amb molts nervis i sentiments a flor de pell. Un exemple va ser l’emotiu discurs de presentació, en el qual Goretti, Violeta, Aida, Marta i Cristina van recordar que en aquest film representen moltes altres exalumnes que “no van tenir l’acompanyament necessari per sentir-se prou fortes per denunciar o exposar-se d’aquesta manera”.

Una força que aquestes actrius van trobar a Dones a Escena, la plataforma que el 2019 va destapar un dels episodis més negres i tristos de l’Aula Municipal de Teatre. Un any amb un sabor agredolç ja que recorden que, quan van decidir fer un pas endavant i denunciar, “no vam tenir la gran acollida que té un documental de la Isabel Coixet. I ens alegra molt que ara els cines s’omplin, perquè volem que la gent entengui de què parlàvem i no es torni a repetir, però en aquell moment també ens hauria agradat veure les places plenes”.

Van explicar que un dels objectius del documental és mostrar que “ser víctima i supervivent no vol dir estar enfonsada en la misèria. I encara que és una cosa que no ens hauria d’haver passat mai ni hauria de seguir passant, volem que entre tots en traguem alguna conclusió clara, perquè els que venen al darrere no hagin de fer un documental per ser escoltats”. Davant de l’alta demanda d’entrades, les sales han ampliat de quatre a deu projeccions.

“Parlar del tema ens ha unit i permès curar velles ferides”

“El documental ens ha ajudat a reparar-nos en certa manera i a treure’ns l’etiqueta de víctima. Ens ha unit i ens ha tret aquest pes que fa temps que portàvem a sobre, posant-li nom i veient que aquest espai del dolor s’ha transformat”, van explicar ahir Aida, Goretti i Cristina, que van patir abusos sexuals per part d’un dels professors de l’Aula quan eren menors d’edat. Totes elles van coincidir en el fet que el procés per arribar fins aquí ha estat “llarg i ple de matisos”.

Destaquen que, “encara que no hauríem d’haver viscut mai el que ens va passar, que és un delicte, això no treu que portem unes vides normals amb les nostres ferides que ens hem curat entre nosaltres”. Malgrat que el cas està prescrit als tribunals, “aquest film almenys ens permet fer justícia poètica, aportant el nostre punt de vista perquè no es torni a repetir”. Així mateix, van lamentar que “quan van sortir els casos, la resposta va ser molt tèbia tant per part de l’ajuntament i les institucions com dels mitjans de comunicació”.