Tribut a les víctimes del nazisme: actualitzen la placa del cementiri de Lleida amb deportats a Mauthausen

El cementiri de Lleida va acollir ahir al matí l’homenatge als lleidatans assassinats als camps d’extermini nazis. El moment més emotiu va arribar quan es va destapar la nova placa que substitueix la que es va dedicar el 1983 als deportats que van morir víctimes del feixisme. D’aquesta forma, s’han corregit els errors i ampliat fins a vint-i-tres els noms inscrits ja que inicialment només hi figuraven catorze (vegeu el desglossament).

A més, no es descarta que en el futur s’hi incorporin d’altres noms si apareixen nous testimonis. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va presidir l’acte de Memòria Democràtica, organitzat pel departament de Drets Civils de la Paeria, al qual van assistir les tinentes d’alcalde Jordina Freixanet, Sandra Castro i Montse Pifarré, els regidors Jaume Rutllant i Joan Queralt, el delegat d’Amical de Mauthausen, Josep San Martín, així com familiars dels homenatjats, entre d’altres. Pueyo va recordar la voluntat del consistori de dur a terme actes d’aquest tipus per conscienciar la ciutadania per recordar què va ser la deportació i així dignificar el nom de les persones que la van patir.

“Que ningú se n’oblidi i que no passi mai més. Lleida és i vol seguir sent ciutat de drets i oportunitats, ciutat garant de les llibertats. I vol seguir sent ciutat bandera de la memòria històrica i democràtica del nostre país, de la nostra gent.

Volem seguir sent un referent en la conservació del seu passat.” Per la seua banda, el delegat de l’Amical i representant del comitè Internacional de Mauthausen, Josep San Martín, va agrair que la Paeria dugués a terme l’homenatge ja que “aquesta placa ens recordarà la seua memòria, encara que les seues restes no estiguin enterrades aquí”. L’acte també va comptar amb la participació de quatre alumnes del Col·legi El Carme de la Bordeta, que van ser els encarregats de llegir els noms dels morts. La nota musical va anar a càrrec de Carlos Herráiz, guitarrista i professor del Conservatori de Lleida que, amb l’acompanyament del seu fill a la flauta, va interpretar les peces Wiegala i El cant dels ocells.

Resultat d’una investigació impulsada per la Paeria el 2017

El 29 de maig del 1983 es va inaugurar al cementiri una placa dedicada a les persones de la capital del Segrià que van ser assassinades als camps d’extermini nazis. Era una peça de marbre encarregada a l’arquitecte Francesc Bordalba, de dos metres d’altura, que contenia els noms de catorze persones que van morir al camp de Mauthausen (Àustria). Aquest esdeveniment va coincidir amb la celebració de la cinquena Assemblea d’Amical Mauthausen als Camps Elisis.Posteriorment, el 2017, Memòria Democràtica de la Paeria va iniciar el Projecte Stolpersteine, dedicat a dignificar i recordar els noms de les persones de la ciutat que van patir la deportació als camps de concentració nazis. El procés d’investigació ha tingut com a resultat el descobriment d’altres noms de lleidatans i la correcció dels errors que existien. A la nova placa figuren vint-i-tres noms de persones assassinades als camps de Buchenwald, Hartheim, Gusen i Mauthausen (vegeu la llista).