Les possibilitats de descobrir vida a Mart són més grans del que s'esperava
Investigadors estan atents a la presència d’antics bacteris dorments sota el terra del planeta roig
Els quatre planetes terrestres: Mercuri, Venus, Terra i Mart.
Un nou estudi en el qual els investigadors van simular les dures condicions de radiació ionitzant de Mart per veure quant temps podien sobreviure els bacteris i els fongs secs i congelats suggereix que, quan les primeres mostres de Mart tornin a la Terra, els científics haurien d’estar atents a la presència d’antics bacteris dorments sota el terra del planeta roig, segons publiquen a la revista 'Astrobiology'. En aquest estudi inèdit, un equip d’investigadors, entre qui es troben Brian Hoffman i Ajay Sharma, de la Universitat de Northwestern (Estats Units), ha descobert que els antics bacteris podrien sobreviure a prop de la superfície de Mart molt més temps del que se suposava. I, quan els bacteris estan enterrats i, per tant, protegits de la radiació còsmica galàctica i dels protons solars, poden sobreviure molt més temps.
Aquests descobriments reforcen la possibilitat que, si alguna vegada hi va haver vida a Mart, les seues restes biològiques puguin sortir a la llum a futures missions, com ExoMars (el rover Rosalind Franklin) i el Mars Life Explorer, que portarà trepants per extreure materials a 2 metres de profunditat. I com els científics van demostrar que certes soques de bacteris poden sobreviure malgrat el dur entorn de Mart, els futurs astronautes i turistes espacials podrien contaminar inadvertidament Mart amb els seus propis bacteris autoestopistes, adverteix. "Els nostres organismes model serveixen com a indicadors de la contaminació directa de Mart i de la contaminació inversa de la Terra, que haurien d’evitar-se", afirma Michael Daly, professor de patologia de la Universitat de Serveis Uniformats de Ciències de la Salut (USU) i membre del Comitè de Protecció Planetària de les Acadèmies Nacionals, que va dirigir l’estudi.
"És important que aquestes troballes tinguin també implicacions de biodefensa, perquè l’amenaça d’agents biològics, com l’àntrax, continua sent una preocupació per a la defensa militar i nacional", afegeix. "Arribem a la conclusió que la contaminació terrestre a Mart seria essencialment permanent, durant terminis de milers d’anys –explica Hoffman, catedràtic de química i professor de biociències moleculars en la Northwestern i membre de l’Institut de Química dels Processos de la Vida i coautor principal de l’estudi–. Això podria complicar els esforços científics per buscar vida marciana. Així mateix, si els microbis van evolucionar a Mart, podrien ser capaços de sobreviure fins l’actualitat. Això significa que tornar mostres de Mart podria contaminar la Terra", adverteix.
En l’entorn de Mart les condicions d’aridesa i congelació, amb una mitjana de -63 graus Celsius en latituds mitjanes, fan que el Planeta Roig sembli inhòspit per a la vida i, a més, està constantment bombardejat per la intensa radiació còsmica galàctica i els protons solars.
Per explorar si la vida podria sobreviure en aquestes condicions, Daly, Hoffman i els seus col·laboradors van determinar primer els límits de supervivència de la vida microbiana a la radiació ionitzant. A continuació, van exposar sis tipus de bacteris i fongs terrestres a una superfície marciana simulada –que està congelada i asseca– i els van electrocutar amb rajos gamma o protons, per imitar la radiació de l’espai. "En l’atmosfera marciana no hi ha aigua corrent ni una quantitat significativa d’aigua, per la qual cosa les cèl·lules i les espores s’assecarien –explica Hoffman–. També se sap que la temperatura de la superfície de Mart és més o menys similar a la del gel sec, per la qual cosa, efectivament, està profundament congelada."
Finalment van determinar que alguns microorganismes terrestres podrien sobreviure a Mart durant escales de temps geològiques de centenars de milions d’anys. De fet, els investigadors van descobrir que un microbi robust, el 'Deinococcus radiodurans' (conegut afectuosament com a 'Conan la Bacteria'), és especialment adequat per sobreviure a les dures condicions de Mart. En els experiments va sobreviure a quantitats astronòmiques de radiació en un entorn gèlid i àrid, superant amb escreix a les espores de Bacillus, que poden sobreviure a la Terra durant milions d’anys. Per comprovar els efectes de la radiació, l’equip va exposar les mostres a grans dosis de radiació gamma i protons, típiques de les que rep Mart a la subsuperfície propera, i a dosis molt més petites, les que es produirien si un microorganisme estigués profundament enterrat.
A continuació, van utilitzar una tècnica avançada d’espectroscòpia per mesurar l’acumulació d’antioxidants de manganès a les cèl·lules dels microorganismes radiats. Segons Hoffman, la magnitud de la dosi de radiació a què pot sobreviure un microorganisme o les seues espores està relacionada amb la quantitat d’antioxidants de manganès que conté. Per tant, més antioxidants de manganès significa més resistència a la radiació, i una supervivència més gran.
