El canvi d'hora que arriba aquest cap de setmana pot fer augmentar el consum de calefacció

La matinada de diumenge vinent a les 03.00 hores acabarà l’horari d’estiu i el rellotge es retardarà fins tornar a marcar les 02.00 hores per començar així l’horari d’hivern, que s’estendrà fins l’últim diumenge de març de 2023.

Un any més es recuperarà l’horari d’hivern, d’acord amb la Directiva Europea del Canvi d’Hora que s’aplica en tots els Estats de la UE per aconseguir un estalvi energètic, malgrat els dubtes de l’eficàcia d’aquesta mesura en aquest sentit.

Segons estimacions oficials de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), el potencial d’estalvi en il·luminació podria arribar entorn de 300 milions d’euros, l’equivalent al 5 per cent del total. D’aquesta quantitat, 90 milions correspon al potencial de les cases, el que suposa un estalvi de 6 euros per casa i 210 milions restants s’estalviarien als edificis del terciari i en la indústria.

Tanmateix, fonts de l’IDAE han informat a Europa Press que realment no hi ha a Espanya informes actualitzats que permetin assegurar que el canvi d’hora porti associats estalvis energètics, ja que l’últim estudi és de 2015. Per això, exposen que en cap cas no s’ha analitzat l’impacte en un context com aquest. Si bé, els estudis de canvi horari requereixen una anàlisi prolongada en el temps per avaluar situacions estacionàries.

En tot cas, observen que les noves exigències d’eficiència energètica en il·luminació, en els sistemes de climatització i als mateixos edificis, així com la progressiva introducció de l’autoconsum, alteren significativament les anàlisis que originalment s’utilitzaven per calcular aquestes dades.

En aquesta línia, aquestes fonts recorden que el canvi d’hora es va aprovar en una època diferent a l’actual amb hàbits de vida que podrien afectar en gran manera al consum energètic. A més, apunta que ara caldria tenir en compte una altra realitat que és el fet que les jornades laborals han canviat i el teletreball s’ha anat estenent, la qual cosa fa que les rutines dels ciutadans ja no coincideixin tant com abans en el mateix espai-temps.

Si bé l’IDAE indica que no ha realitzat estudis en aquest àmbit en els últims anys, exposa que l’informe més actual el va elaborar la Comissió d’Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu el 2018.

Aquest treball assenyala que els canvis estacionals d’hora poden produir estalvis però són marginals i, per tant, no hi ha certesa de què els beneficis que obtinguin en tots els estats membre. Així mateix, afegeix que encara que poden produir-se estalvis d’energia en il·luminació, no és tan evident que passi el mateix amb la calefacció, que podria fins i tot augmentar el seu consum.

En tot cas, l’IDAE admet que els resultats d’aquest informe són difícils d’interpretar perquè estan influïts per factors externs, com la meteorologia o el comportament dels usuaris.

Per això, afegeix que en el context actual hi ha mecanismes més rellevants que el canvi horari a l’hora d’aconseguir estalvis energètics, com són la substitució de llums i aparells per alternatives més eficients, assegurar que la potència contractada i la tarifa elèctrica contractada és l’adequada i incorporar pautes d’estalvi a casa i en l’empresa.

El debat sobre el canvi horari a la Unió Europea va començar el 2018 quan la Comissió Europea va realitzar una consulta pública en la qual més del 80 per cent dels 4,6 milions de ciutadans que van participar es van mostrar a favor d’eliminaar els canvis d’hora.

Partint d’aquest resultat, la Comissió va proposar, a iniciativa de Finlàndia, de finalitzar aquesta pràctica i que el març de 2019 es produís l’últim canvi d’hora, però la falta de consens entre els estats i les avaluacions d’impacte van retardar la possible anul·lació del canvi horari.

Encara que la Comissió Europea va aprovar l’eliminació del canvi d’horari, el març d’aquest any la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per retardar fins l’any 2021 l’eliminació del canvi d’hora bianual proposat per la Comissió Europea per a l’abril d’aquest any, de manera que les capitals tinguessin més temps per decidir si el país es queda amb l’horari d’estiu o el d’hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d’hora estacional.

Les primeres disposicions sobre l’horari d’estiu es van adoptar a Europa el 1980 i des de l’any 2000, amb l’esmentada directiva, van quedar establerts les regles que marquen el seu inici al març i el seu acabament a l’octubre.

El canvi d’hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S’aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys.

Si bé, des de l’aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s’aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l’ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d’1 de març.

A Espanya, l’Executiu va crear una comissió de 14 'savis’per determinar la conveniència o no d’eliminar el canvi d’hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era més adequat, el d’estiu o el d’hivern. La comissió va presentar un informe en el qual no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d’impacte" que té aquesta mesura en camps com l’econòmic o el cultural.