Espanya és el país d'Europa on més creixen les morts relacionades amb la calor

Espanya és el país d’Europa on més han augmentat les morts atribuïbles a la calor durant les últimes dos dècades, segons les dades analitzades per un equip de gairebé un centenar d’investigadors de tot el món|tothom, que xifra l’increment mitjà a nivell europeu en 15 morts més anuals per milió d’habitants i per dècada, però a Espanya aquesta xifra arriba a 30.

Cap país està segur, adverteixen els autors de l'informe, publicat aquest dimecres a la revista The Lancet, que indiquen que les repercussions sanitàries de les múltiples crisis -com la covid-19 o la guerra a Ucraïna- s'agreugen per la constant dependència dels combustibles fòssils i exerceixen una pressió addicional sobre els sistemes de salut. Això produeix un risc més gran d’inseguretat alimentària, transmissió de malalties infeccioses, afeccions relacionades amb les altes temperatures, pobresa energètica i morts per exposició a la contaminació, resumeix el document titulat Compte enrere sobre la salut i el canvi climàtic: la salut a mercè dels combustibles fòssils.

Durant 2021 i 2022, els esdeveniments climàtics extrems van causar devastació a tots els continents, afegint més pressió als serveis de salut que encara lluiten contra les repercussions de la pandèmia. Les inundacions a Austràlia, Brasil, Xina, Europa occidental, Malàisia, el Pakistan, Sud-àfrica i el Sudan del Sud van provocar milers de morts, van desplaçar centenars de milers de persones i van ocasionar pèrdues econòmiques de milers de milions de dòlars.

D'altra banda, els incendis forestals van causar devastació al Canadà, els Estats Units, Grècia, Algèria, Itàlia, Espanya i Turquia, i es van registrar temperatures rècord a Austràlia, el Canadà, l’Índia o el Regne Unit. Per indicadors, el text recorda que l’exposició a la calor extrema afecta directament la salut: exacerba malalties subjacents com les cardiovasculars i respiratòries, desenllaços negatius de l’embaràs o problemes de salut mental.

Augment de la mortalitat per calor

"Sense accions accelerades de mitigació i adaptació, les projeccions del canvi climàtic per a Europa suggereixen una reducció progressiva de les morts relacionades amb el fred i un augment simultani de les morts relacionades amb la calor amb projeccions que indiquen consistentment que l’augment de les morts relacionades amb la calor superarà les reduccions de morts relacionades amb el fred per a la segona meitat del segle XXI", assegura l’informe.

Els investigadors van estimar que les morts relacionades amb la calor van augmentar a 931 de les 990 regions estudiades (és a dir, el 94% d’elles) entre 2000 i 2020, amb un augment general de 15,1 morts anuals de mitjana per milió d’habitants i per dècada per a la població general i 60,4 morts addicionals per milió d’habitants per dècada entre les persones de 65 anys o més.

Per països, Espanya se situa al capdavant de la llista, amb 30,6 morts anuals per milió d’habitants per dècada, mentre que Islàndia ha reduït el nombre de morts fins a 5 i se situa en últim lloc. Basant-se en una extrapolació lineal de la tendència de la mortalitat, els autors adverteixen que les morts relacionades amb la calor podrien duplicar-se en 34 anys a Europa. 

L’ONU adverteix que les onades de calor futures causaran tantes morts com el càncer

Les morts relacionades amb la calor van augmentar un 68% entre 2017 i 2021, en comparació amb 2000-2004; mentre que l’exposició a dies de perill d’incendi molt alt o extremadament alt es va incrementar al 61% dels països des de 2001-2004 a 2018-2021. A més, l’exposició a la calor va provocar la pèrdua de 470.000 milions de potencials hores de feina a tot el món el 2021.

El canvi climàtic afecta la propagació de malalties; el temps per a la transmissió de la malària va augmentar un 32,1% a les zones altes d’Amèrica i un 14,9% a l’Àfrica entre 2012-2021, en comparació amb el període 1951-1960. A curt termini, el canvi climàtic està afectant tots els pilars de la seguretat alimentària: l’augment de temperatures i els fenòmens meteorològics extrems amenacen directament el rendiment de les collites escurçant la temporada de creixement dels cultius. De mitjana, un 29% més de la superfície terrestre mundial es va veure afectada per una sequera extrema anualment entre 2012-2021, en comparació amb 1951-1960, provocant inseguretat hídrica i alimentària.

Descarbonització

La intensitat del carboni del sistema energètic mundial s’ha reduït en menys d’un 1% respecte als nivells de 1992, quan es va adoptar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, esmenta l’informe. Un total de 69 dels 86 governs analitzats subvencionen efectivament els combustibles fòssils, per un total net de 400.000 milions de dòlars el 2019. Aquestes subvencions van superar el 10% de la despesa sanitària nacional a 31 dels països i el 100% en cinc. Està acabant no només amb la salut del nostre planeta, sinó també amb la de les persones mitjançant la contaminació". 

Al ritme actual, la descarbonització total del sistema energètic tardaria 150 anys, molt lluny de les exigències de mantenir l’escalfament global en 1,5 graus, com es va establir en l’Acord de París. "El nostre informe revela que ens trobem en un moment crític. Veiem com el canvi climàtic està impactant greument en la salut mentre que la persistent dependència global dels combustibles fòssils agreuja aquests danys enmig de múltiples crisis mundials", afirma Marina Romanello, directora executiva de 'Countdown Lancet'.

Com a resposta a l’informe, el secretari general de l’ONU, António Guterres (que no va participar en la seua redacció), ha lamentat: "La crisi climàtica ens està matant". "Està acabant|eliminant no només amb la salut del nostre planeta, sinó també amb la de les persones mitjançant la contaminació atmosfèrica, disminució en la seguretat alimentària, més riscos de brots de malalties infeccioses, el rècord en altes temperatures, sequeres, inundacions". "La ciència és clara: les inversions massives i assenyades en energies renovables i resiliència climàtica garantiran una vida més sana i més segura", ha dit.

Millorar la qualitat de l’aire ajudaria a evitar les morts derivades de l’exposició a la contaminació atmosfèrica per material particulado derivades dels combustibles fòssils, que només el 2020 van ser 1,3 milions. Accelerar la transició cap a dietes més equilibrades i basades en plantes no només reduiria el 55% de les emissions del sector agrícola procedents de la producció de carn roja i llet, sinó que també evitaria fins 11,5 milions de morts anuals relacionades amb els hàbits alimentaris i reduiria el risc de malalties zoonóticas.