La gent gran i els infants, els més afectats pel canvi horari

Les persones grans i els infants són els dos sectors de la població més afectats pel canvi horari que s’efectuarà diumenge vinent, 30 d’octubre, segons constata el doctor Gonzalo Pin, cap de pediatria i coordinador de la Unitat del Son de l'Hospital Quirónsalud Valencia. Sobre això, ha assenyalat que "les conseqüències són transitòries i lleus en la població sana" i que el nostre organisme "només necessitarà 3 o 4 dies per acoblar-se a aquest nou horari, encara que són les persones grans i els nens els que podrien veure’s més afectats."

El rellotge es retardarà una hora la matinada del 29 al 30 d’octubre, i a les 03:00 seran les 02:00

Entre aquests efectes, es troba "la falta de son o el no disfrutar d’un son qualitat que pot arribar a tenir conseqüències molt negatives en la nostra salut". Així, està comprovat que el dèficit crònic de son és un factor que contribueix al desenvolupament de l’obesitat i als trastorns metabòlics relacionats amb la insulina i, a més, "un son insuficient o de mala qualitat condicionarà la nostra qualitat de vida i el nostre rendiment intel·lectual i físic".

Per contra, "una bona qualitat del son ens permet, entre altres coses, mantenir adequadament les nostres funcions executives; controlar el nostre humor, els nostres impulsos i la nostra capacitat de concentració". De fet, hi ha estadístiques que "asseguren que els accidents laborals i de trànsit s’incrementen els dies posteriors als canvis horaris". Pin aconsella com qa mesures principals durant els dies previs al canvi horari avançar els nostres horaris de dinars i sopars una mitja hora, reduir el consum de cafè i begudes energètiques, evitar les migdiades o realitzar-les més curtes i realitzar exercici sempre a primera hora del matí.

HORARI PERMANENT

El doctor Gonzalo Pin ha format part del Comitè d’Experts que ha presentat davant de la Comissió Europea un pla per eliminar els canvis horaris i establir les zones horàries naturals dels diferents països. Aquesta comissió ja va presentar el seu pla el 2018 però es va veure paralitzat per la pandèmia. Ara aquest mateix grup d’experts va presentar la passada setmana al Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, esdeveniment mundial sobre polítiques del temps, un pla en dos passos per aconseguir una transició progressiva a aquest model horari.

Així, explica que el cas d’Espanya és especial, ja que la seua zona horària recomanada no es correspon amb l’estàndard en estar igualada des del 1940 a l’hora centreeuropea que no es troba al nostre mateix fus horari. Per tant, en una segona fase caldria retrocedir per última vegada a la tardor l’hora, deixant enrere el UTC+1 que ens acompanya durant tot l’hivern i ajustant-nos al UTC+0, que és el que correspon a la nostra situació geogràfica.

"L’objectiu", explica el doctor Gonzalo Pin, "és reconciliar-nos amb l’hora ambiental i evitar el que els científics anomenen la cronodisrupció ja que un horari d’estiu mantingut en el temps és l’origen d’un dèficit crònic de son, la qual cosa "té conseqüències importants en la nostra salut ja que podem evitar l’increment de malalties com la diabetis tipus 2, els trastorns cardiovasculars importants i l’obesitat".