El volcà de Tonga va alliberar 50 milions de tones de vapor que podrien escalfar la temperatura de la Terra

L’erupció del volcà Tonga, fa vuit mesos al Pacífic Sud, va llançar 50 milions de tones de vapor d’aigua a l’atmosfera, a més de grans quantitats de cendres i gasos volcànics, el que va augmentar la quantitat d’humitat en l’estratosfera global en aproximadament un 5%. Aquesta xifra podria desencadenar un cicle de refredament estratosfèric i escalfament de la superfície, amb efectes que es mantindrien durant els propers mesos. Les dades s’han donat a conèixer a la reivsta Science.

L’europció hauria iniciat una resposta atmosfèrica diferent de la provocada per altres grans erupcions volcàniques anteriors. Se sap que les grans erupcions volcàniques poden expulsar quantitats significatives de gasos, cendres i altres partícules a l’atmosfer que influeixen en la química i la dinàmica de l’estratosfera durant diversos anys després de l’erupció. Tanmateix, no es considera que les erupcions volcàniques siguin una font important de vapor d’aigua estratosfèric. Fins i tot, les erupcions més grans del segle passat només han significat injeccions menors de vapor d’aigua. Al contrari, els gasos que contenen sofre són habitualment els més abundants que s’injecten a l’estratosfera a partir d’aquests esdeveniments: poden provocar una disminució de la temperatura del clima global i una destrucció accelerada de l’ozó.

Segons sembla, el volcà de Tonga va mostrar una dinàmica completament diferent ja que va injectar una quantitat massiva de vapor d’aigua directament a l’estratosfera, incrementant potencialment el vapor d’aigua estratosfèric en almenys un 5% de mitjana global. Els impactes atmosfèrics d’aquest esdeveniment sense precedents continuen sent difícils de preveure, però els investigadors suggereixen que aquestes elevades quantitats de vapor d’aigua podrien contribuir al refredament estratosfèric global i a l’escalfament de la superfície de la Terra en els propers mesos, amb conseqüències que podrien mantenir-se durant més temps que altres fenòmens similars.

D’altra banda, una investigació realitzada a la Universitat de Hawaii a Manoa va comprovar que l’erupció a Tonga va desencadenar una ona atmosfèrica inusual, que ha eludit la detecció dels especialistes durant els últims 85 anys. L’estudi, publicat recentment a la revista Journal of the Atmospheric Sciences, es va basar en dades d’observació i simulacions per ordinador per descobrir l’existència d’ones Pekeris durant l’esdeveniment: es tracta d’estranyes ones atmosfèriques teoritzades el 1937, però que mai s’havien mostrat en la naturalesa fins avui. Les ones observades a gran velocitat després de l’erupció de Krakatoa van generar que el científic anglès Horace Lamb desenvolupés una teoria física per a aquest tipus de fenòmens, que actualment es coneixen com a ones Lamb i que s’aprecien en aquestes enormes erupcions. Tanmateix, el 1937 el matemàtic i geofísic Chaim Pekeris va ampliar el tractament teòric de Lamb i va concloure que també hauria de ser possible una solució de segona ona, amb una velocitat horitzontal més lenta. Pekeris va buscar evidències d’aquestes ones més lentes en les observacions de la pressió després de l’erupció de Krakatoa, però no va aconseguir presentar un cas convincent. Segons una nota de premsa, els autors de la nova investigació van concloure que els polsos simulats i observats per ordinador a tota la conca del Pacífic mostren que el front d’ona més lent es podia veure en regions àmplies durant l’esdeveniment de Tonga, i que les seues propietats coincidien amb les predites per Pekeris fa gairebé un segle.