Begoña Giménez, de Suport al Dol de Ponent: «Augmenten els joves que necessiten suport»

Ha augmentat en els últims anys la demanda dels serveis que ofereixen a l’entitat? En els últims mesos la demanda s’ha mantingut estable però des de fa uns anys sí que hem notat un augment considerable. Això es deu al fet que hi ha més necessitat de suport emocional professional per la pandèmia, més visibilitat dels serveis de suport al dol a Ponent i més derivacions per part dels professionals sociosanitaris. També ha augmentat la conscienciació que hi ha sobre aquest tema.

Quin és el perfil majoritari dels usuaris? La majoria són dones, encara que últimament hem incrementat el nombre d’homes, que estan més implicats en els processos de dol i no venen només com a acompanyants de la parella. L’edat mitjana se situa entre els cinquanta i els seixanta anys, encara que el nombre de joves ha augmentat tant que ara tenim un grup de dol per a persones de quinze a vint-i-cinc anys.

Creu que la mort continua sent un tema tabú en la nostra societat? Més tabú crec que no, al contrari. Ara es parla molt de la mort, encara que el dol encara s’amaga, es dissimula. La societat no sap com acompanyar algú que es troba en aquest procés. Encara queda molt camí per acollir la tristesa com una emoció natural i enderrocar els mites sobre el dol. A nivell legal hi ha molts buits: tenim permisos de dos setmanes per casar-nos però només tres dies per enterrar un ésser estimat.

Caldria parlar més de la mort a l’escola? Parlar de la mort i del dol a les escoles, a la infància en general, és totalment necessari. Cal integrar la mort com un fet natural que a tots ens passa i, el dol, com un procés adaptatiu que cal viure davant d’una pèrdua. Evidentment, cal ajustar les explicacions i les reflexions a cada edat i a la maduresa emocional.

Hi ha molta diferència en com l’afronten les persones que creuen en alguna religió i les que no? De vegades la fe pot ajudar a aferrar-nos fort quan sentim que el camí és difícil, però també hem vist persones que tenen una creença molt ferma que han trontollat quan “Déu els ha pres el seu fill a la flor de la vida” o altres que han volgut batejar un fill que ha mort durant la gestació i la seua religió no contempla el baptisme dels morts. Així que depèn molts dels factors, no només de les creences.