Lleida no oblida el Liceu Escolar

“No podré oblidar-ho mai. Ho recordo tot, d’aquell bombardeig.” Així es va expressar ahir Jordi Quílez, alumne del Liceu Escolar que va sobreviure al tràgic bombardeig feixista del 2 de novembre del 1937 que va segar la vida de més de 250 persones, entre elles mig centenar de nens i professors. Desenes de persones, entre els quals Quílez −hi ha tres supervivents més, Joana Palau, Josep Triquell i Manel Sampedro que no van poder assistir a l’acte− i familiars del pedagog Frederic Godàs i d’antics estudiants ja difunts, es van tornar a congregar a l’avinguda Blondel, lloc en el qual es trobava aquesta escola i ara s’erigeix l’escultura Memòria, Dignitat i Vida, per retre un sentit homenatge en el 85 aniversari de la tragèdia.

L’historiador Oriol Bosch va relatar els fets d’aquell fatídic dia. “Eren les quatre de la tarda quan nou avions Savoia-Marchetti S.M 79 de l’aviació feixista italiana van bombardejar la ciutat de Lleida, un dels atacs més mortífers de la Guerra Civil Espanyola”, va explicar. Per la seua part, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va voler recordar els supervivents que ja no hi són i va reivindicar la importància d’aquests actes per recordar els valors de la democràcia davant de les amenaces del feixisme.

També va assistir-hi Francesc Barbero, alcalde de Flix, localitat que segons alguns documents havia de ser l’objectiu del bombardeig del 1937. “Aquesta tragèdia és la nostra”, va dir. Per la seua part, la tinenta d’alcalde Sandra Castro va recordar altres conflictes bèl·lics com el d’Ucraïna.

L’acte va acabar amb una performance d’alumnes del Conservatori Municipal i de l’Aula de Teatre. També hi van participar alumnes i professors de l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol. A la tarda, l’Ateneu la Baula va activar la sirena que no va sonar per avisar del fatídic bombardeig que va deixar una ferida encara oberta.