Un terç de glaceres Patrimoni de la Humanitat no existiran el 2050

Un terç del mig centenar de llocs Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO que tenen glacials hauran desaparegut molt probablement el 2050, inclosos els del Kilimanjaro i Yellowstone.

Però encara és possible salvar els altres dos terços, si l’augment de les temperatures globals no supera els 1,5° C en comparació amb el període preindustrial. Aquest serà un gran desafiament per a la COP27, revela un informe que la UNESCO va publicar aquest 3 de novembre.

50 llocs del Patrimoni Mundial de la UNESCO acullen glaceres (s’han identificat un total de 18.600 glacials en aquests 50 llocs, que cobreixen al voltant de 66.000 km2), la qual cosa representa gairebé el 10% de l’àrea glacial total de la Terra. Inclouen el més alt (al costat de la muntanya Everest), el més llarg (a Alaska) i les últimes glaceres que queden a l’Àfrica, entre d’altres, el que brinda una visió general representativa de la situació general de les glaceres al món.

Però el nou estudi de la UNESCO, en col·laboració amb l’UICN, mostra que aquestes glaceres s’han estat retirant a un ritme accelerat des de l’any 2000 a causa de les emissions de CO2, que estan augmentant les temperatures. Actualment estan perdent 58.000 milions de tones de gel cada any, la qual cosa equival a l’ús d’aigua anual combinat de França i Espanya, i són responsables de gairebé el 5 % de l’augment global del nivell del mar observat.

L’informe conclou que les glaceres en un terç dels 50 llocs del Patrimoni Mundial estan condemnades a desaparèixer per a 2050, independentment dels esforços per limitar els augments de temperatura. Però encara és possible salvar les glaceres en els dos terços restants dels llocs si l’augment de les temperatures no supera els 1,5 °C en comparació amb el període preindustrial.

A més de reduir dràsticament les emissions de carboni, la UNESCO advoca per la creació d’un fons internacional per al seguiment i la conservació de les glaceres. L’esmentat fons donaria suport a la investigació integral, promouria xarxes d’intercanvi entre totes les parts interessades i implementaria mesures d’alerta primerenca i reducció del risc de desastres, explica la UNESCO en un comunicat.

La meitat de la humanitat depèn directament o indirectament de les glaceres com a font d’aigua per a ús domèstic, agricultura i energia. Les glaceres també són pilars de la biodiversitat i alimenten molts ecosistemes.

Segons les dades disponibles, l’informe de la UNESCO considera que és molt probable que les glaceres de tots els llocs del Patrimoni Mundial a l’Àfrica desapareguin per a 2050, inclosos els del Parque Nacional Kilimanjaro i Muntanya Kènia

A Àsia, destaquen les glaceres en les Àrees Protegides dels Tres Rius Paral·lels de Yunnan (Xina), on es registra la pèrdua més important de massa en relació amb 2000 (57,2 %) i també la glacera que es fon més ràpid. L’estudi també esmenta les glaceres a l’oest de Tien-Shan (Kazajstán, Kirguizistan, Uzbekistan) que s’han reduït en un 27 % des de 2000.

A Europa, s’afirma que les glaceres al Pirineu del Monte Perdido (França, Espanya) és molt probable que desapareguin per a 2050, igual com a Les Dolomites (Itàlia).

Respecte a America llatina, se citen les glaceres en el Parque Nacional Los Làrixs (Argentina), amb la segona pèrdua més important de massa en relació amb 2000 (45,6%), i les glaceres del Parque Nacional Huascarán (Perú), que s’han reduït un 15% des de 2000.

A Amèrica del Nord, les glaceres al Parc Nacional de Yellowstone és molt probable que desapareguin per a 2050, igual com els del parc de Yosemite.