Cent anys amb Tutankamon

L’arqueòleg Howard Carter va descobrir la tomba gairebé intacta del faraó Tutankamon a la Vall dels Reis el 4 de novembre de 1922. Cent anys després, el món commemora aquesta efemèride i la situa en el centre de l’agenda cultural de museus, universitats i biblioteques; passió que ha impregnat també la cultura popular i el reflex de la qual es pot veure en xarxes socials sota els etiqueta #Tutankhamon #Egyptomania o com a inspiració per a infinitat de pel·lícules, novel·les i videojocs.

El descobriment de la tomba de Tutankamon va canviar la concepció de l’egiptologia, indica a EFE el president de la Fundació Gaselec i responsable del Museu Egipci de Melilla, Gustavo Cabanillas, qui considera que "li va recordar al poble egipci l’orgull del seu passat i l’obligació de protegir el seu patrimoni de les potències colonials estrangeres" i va obligar "al món acadèmic a millorar els procediments arqueològics".

Coincideix amb ell la cap del departament d’antiguitats egípcies del Museo Arqueológico Nacional, Esther Pons: "Aquest descobriment va ser tan significatiu en l’egiptologia que va provocar un augment d’estudiants que volguessin estudiar aquesta especialitat", la qual cosa va derivar, al seu torn, en un increment de les missions arqueològiques estrangeres a Egipte.  "L’interès per Egipte ja existia abans del descobriment de la tomba de Tut, però bé és cert que a partir de llavors es va accentuar moltíssim", afirma Pons, codirectora de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc, a l’Alt Egipte. D’acord amb aquesta egiptòloga, "en el cas de l’egiptomanía ho veurem sobretot en les classes acabalades europees, que van omplir les seues cases de mobiliari amb accent egipci, les seues vestimentes, joies, flascons de perfum i escultures."

"Hi ha un abans i un després del descobriment", en paraules de Cabanillas, també responsable del Museu Egipci de Melilla, amb referència al creixent interès per aquesta disciplina que es va traslladar amb el pas del temps a la societat en general i es va plasmar en diferents productes culturals i decoratius que van envair institucions, aparadors i domicilis particulars.

Romantització de l'antic Egipte

El gran tresor compost per més de 6.000 peces, entre les que destaquen la màscara i el sarcòfag d’or massís de Tutankamon, va fer volar la imaginació del públic i obrir somnis sobre la riquesa fabulosa d’aquesta civilització. També va obrir un interès en els museus i pràcticament a tot el món ara les persones poden endinsar-se en els detalls de l’Antic Egipte, veure objectes mil·lenaris d’aquesta cultura i emportar petites rèpliques a casa.

La fascinació global per aquesta civilització es va traduir en una idealització allunyada de la realitat i del dia a dia de la vida del camperol i de les classes baixes que s’enfrontaven diàriament a la mort que els sotjava "a la cantonada", mentre que "a nosaltres només ens ha arribat el 'glamur' de la cort i la bona vida de la família reial', aclareix Cabanillas.

Els mitjans de comunicació també han tingut part de responsabilitat en potenciar aquesta romantizació fent-se ressò del "mite de la maledicció" que se suposa que va perseguir els descobridors de la tomba, al qual Pons suma "la gran quantitat de llacunes, dubtes i desconeixement sobre l’antiga civilització egípcia", en especial, sobre les mòmies i el temor que prenguessin vida i es vengessin dels que haguessin gosat profanar la seua tomba.   Precisament, Cabanillas creu que "potser gràcies al tresor trobat a l’interior de la tomba, l’Antic Egipte es va fer conegut al gran públic." En el costat negatiu, això ha pogut derivar que "l’escarabat punxegut egipci piqués a centenars de persones a tot el món" que posteriorment es van convertir en egiptòlegs, sense ser-ho, va fer broma l’egiptòleg.