Troben traces fòssils d'animals al lloc on va impactar l'asteroide que va acabar amb els dinosaures

Una investigació internacional en què participa la Universitat de Granada (UGR) ha aportat noves dades sobre com era la vida prèvia en l’àrea de l’impacte de l’asteroide que fa uns 66 milions d’anys va acabar amb els dinosaures, Chicxulub, a la Península de Yucatán, a Mèxic, on aquests científics han trobat traces fòssils d’animals. En l’estudi, que ha publicat la revista científica 'Scientific Reports' (del grup Nature), per primera vegada, els investigadors han trobat traces fòssils d’animals en roques anteriors a l’impacte d’edat Cretàcic superior (fa entre 100,5 fins 66 milions d’anys), incloses entre roques generades després de l’impacte de l’asteroide en l’àrea de Chicxulub.

Aquestes roques generades després de l’impacte estan formades per fragments minerals amb diferents estadis de metamorfisme, de manera que només ocasionalment apareixen relictes de roques carbonatades prèvies a l’impacte, segons ha informat l’UGR en una nota de premsa aquest dilluns.

En la majoria de les ocasions, a més, la mida dels clastos de roques preimpacte dificulta el registre de macrofòssils i només algunes vegades es reconeixen microfòssils. En aquest cas, per primera vegada, s’han observat i classificat traces fòssils en aquests clastos. "És com trobar una agulla en un paller", ha explicat l’investigador del departament d’Estratigrafia i Paleontologia de la Universitat de Granada Francisco Javier Rodríguez Tovar, coautor del treball.

El registre icnològic (traces fòssils) suposa l’única evidència, fins el moment, de la comunitat macrobentònica (això és, crustacis i mol·luscos) generadora de traces en l’àrea de l’impacte. La informació obtinguda en aquesta investigació té importants implicacions evolutives, en permetre comparar la comunitat prèvia i posterior a l’impacte i, per tant, conèixer la incidència que va tenir aquest esdeveniment sobre la vida existent abans del mateix.

Aquest treball ha posat de manifest una comunitat macrobentònica prèvia a l’impacte similar a la registrada en les primeres fases de diversificació després de l’esdeveniment (treball publicat a 'Geology' per Rodríguez Tovar i col·laboradors el 2020). La comunitat inclou organismes com anèl·lids, crustacis i bivalves, com ho testifiquen les estructures que generen de Chondrites, Planolites, Teichichnus, Asterosoma i Gastrochaenolites. Els resultats obtinguts per Rodríguez Tovar revelen que l’impacte de l’asteroide ocorregut fa aproximadament 66 milions d’anys al golf de Mèxic i que va produir el cràter de Chicxulub va tenir una incidència comparativament menor sobre els organismes que habitaven la superfície del fons marí i no va produir l’extinció dels mateixos en l’àrea.

L’impacte de l’asteroide a Chicxulub va tenir lloc fa uns 66 milions d’anys, i va ocasionar una de les cinc grans (Big Five) extincions en massa del Fanerozoic, la corresponent al límit Cretàcic/Paleogen que va provocar la desaparició dels dinosaures de la faç de la Terra. Es tracta d’un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre provocat per aquest asteroide, la violència del qual ha estat comparada amb la de mil milions de bombes atòmiques.

L’impacte va alterar significativament el mitjà a nivell global, produint grans terratrèmols de magnitud superior a 11 en la Escala de Richter, tsunamis d’entre 100 i 300 metres d’altura, augments de temperatura, focs a distàncies d’entre 1.500 i 4.000 quilòmetres del cràter, i pluges àcides, entre altres catàstrofes.

Com a conseqüència, es van extingir al voltant del 70 per cent de les espècies marines i continentals que vivien en aquell període, la qual cosa va suposar un gran canvi en l’evolució de la vida sobre la Terra, amb importància sobre les espècies que habiten en l’actualitat.