Espanya és el tercer país europeu amb més sobrepès infantil i el quart en obesitat, segons l'OMS

Espanya és el tercer país europeu amb més prevalença de sobrepès i el quart en obesitat, segons les dades d’un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) publicades aquest dimarts. La investigació, realitzada per la Iniciativa de Vigilància de l’Obesitat Infantil (COSI, per les seues sigles en anglès) i presentada avui en una jornada 'on line', abarca 33 països de la Regió Europea de l’OMS, amb un total de 411.000 nens de 6 a 9 anys analitzats entre 2018 i 2020, és a dir, abans de la pandèmia En aquest sentit, l’informe alerta que existeix "una gran preocupació" que la pandèmia pugui "haver exacerbat encara més aquest problema". "La pandèmia, juntament amb els tancaments d’escoles i altres mesures, pot haver augmentat els hàbits alimentaris poc saludables i disminuït els nivells d’activitat física", apunta el text.

Espanya es troba molt per sobre de la mitjana europea, d’acord amb els resultats d’aquest informe. El 39 per cent dels nens espanyols de 7 a 9 anys tenia sobrepès i el 16 per cent obesitat abans de la pandèmia de COVID-19, davant el 29 per cent de nens europeus amb sobrepès i el 12 per cent amb obesitat. L’informe adverteix que tant el sobrepès com l’obesitat tendeixen a ser més comuns en els nens que en les nenes i a augmentar amb l’edat. A Espanya, el 18 per cent dels nens i el 14 per cent de les nenes tenia obesitat, mentre que el 38 per cent dels nois i el 39 per cent de les noies tenia sobrepès.

A tot Europa, la prevalença del sobrepès era més gran entre els nens (31%) que entre les nenes (28%). Quant a l’obesitat, la prevalença en nens va ser del 14 per cent, comparat amb el 10 per cent en les nenes. La prevalença de sobrepès més gran, inclosa l’obesitat, s’ha registrat a Xipre, Grècia, Itàlia i Espanya. Mentrestant, va ser més baixa al Tadjikistan, el Kirguizistan i el Turkmenistan. En concret, la prevalença de sobrepès infantil oscil·la entre el 6 per cent del Tadjikistan i el 43 per cent de Xipre. Per sexes, les diferències entre països també són grans: en nens, la prevalença oscil·la entre el 7 i el 48 per cent; en nenes, entre el 5 i el 40 per cent.

Aquests resultats estan d’acord amb la ronda anterior de l’estudi, realitzada entre 2015 i 2017, que va revelar que els nens del nord d’Europa eren els més alts, els del sud d’Europa tenien el pes més elevat i els nens que vivien a Àsia Central tenien el pes més baix i eren els més baixos d’estatura.

Els nens espanyols, a la cua en consum de verdures

Segons l’estudi, el 43 per cent dels nens europeus consumeix fruita fresca diàriament. La proporció és més gran a Portugal, Irlanda i Dinamarca (al voltant del 60%), i menor a Geòrgia i Letònia (al voltant del 25%). Espanya surt novament malparada en aquesta categoria, situant-se com el sisè pitjor país europeu, ja que només el 37 per cent dels nens menja fruita diàriament. L'estat espanyol només és superat per Grècia, Lituània, Croàcia, Letònia i Geòrgia.

Però la dada sobre consum de verdures diàriament és encara pitjor per a Espanya, ja que és el país europeu en el qual menys nens ingereixen aquest aliment tots els dies: només el 13 per cent. Aquesta dada contrasta amb la mitjana europea del 34 per cent. El percentatge de nens que menja verdures diàriament varia molt entre el 57 per cent de Dinamarca i el 13 per cent del nostre país.

Segons l’enquesta, el 22 per cent dels nens europeus consumeix refrescos més de 3 dies a la setmana, novament amb una gran diferència entre països: des del 2 per cent a Grècia fins el 41 per cent a Txèquia. Espanya sí que destaca en aquest apartat, ja que és el tercer país europeu amb menor consum de refrescos: només el 4 per cent dels nens espanyols beuen aquestes begudes més de 3 vegades per setmana.

Quant al dinar, el 75 per cent dels nens europeus esmorza tots els dies, amb Espanya en la meitat de la llista: 68 per cent. Els nivells d’esmorzar diari varien des del 94 per cent a Portugal i Dinamarca fins només el 44 per cent a Armènia i el 49 per cent a Grècia.

Espanya, millor que la mitjana europea en activitat física infantil

Quant a l’activitat física, l’informe destaca que només el 41 per cent dels nens europeus es desplacen a l’escola de forma activa, és a dir, a peu, amb bicicleta, en patinet no motoritzat o en patins. Espanya està per sobre de la mitjana, amb un 49 per cent. Espanya també està millor que la majoria de països europeus en esport. El 67 per cent dels nens espanyols va passar almenys 2 hores per setmana fent esport o ballant (53% mitjana europea).

Tanmateix, Espanya no ocupa un bon lloc en el rànquing quant al percentatge de nens que passen almenys 1 hora al dia realitzant jocs actius o vigorosos: només el 75 per cent (quart pitjor país europeu), en comparació amb la mitjana del 87 per cent. Finalment, Espanya sí que està millor que la majoria de països europeus en el percentatge de nens que passa almenys 2 hores al dia veient la televisió o utilitzant dispositius electrònics: només el 27 per cent davant el 43 per cent de la mitjana europea.

El problema de l’obesitat infantil a Espanya

En la presentació de l’enquesta ha participat Marta García-Solano, cap d’Àrea de la Vocalia Assessora per a l’Estratègia NAUS i secretària de l’Observatori de la Nutrició i d’Estudi de l’Obesitat de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). L’experta espanyola, que ha estat una de les líders de l’estudi a nivell europeu i la màxima responsable a Espanya, ha abordat alguns dels problemes d’Espanya per aturar l’obesitat infantil, com la desorganització de les competències.

"Les mesures en les polítiques nacionals i locals solien estar molt fragmentades. Una de les dificultats a què ens enfrontem a Espanya és la dispersió de competències en matèria d’obesitat i malalties cròniques, almenys als sectors de la sanitat, l’agricultura, la indústria, l’educació i les finances, i la dificultat d’alinear tots aquests aspectes a través d’uns cicles polítics molt curts de quatre anys", ha explicat. Per aturar aquest problema, García-Solano ha ressaltat que "en primer lloc és necessari un fort compromís polític a nivell de país". "Això significa integrar els ministeris competents, que poden incloure Consum, Sanitat, Agricultura, Indústria, Comerç, Economia o Educació", ha detallat.

Per a l’experta, "l’ideal és un compromís únic, que dediqui el temps i els recursos suficients per dissenyar, conduir, avaluar i difondre una estratègia d’alt nivell amb un enfocament positiu." Així mateix, ha reclamat un "compromís decidit" de la Comissió Europea. "De vegades hi ha una falta d’orientació o una orientació molt lenta per part de la Comissió Europea", ha lamentat.