L'acusada d'intentar matar el seu nadó de 15 dies a Barcelona el 2018 assenyala el seu altre fill com a responsable

L’acusada d’intentar matar el seu nadó de 15 dies en Vilanova del Camí (Barcelona) el 28 de maig de 2018 ha explicat que, en entrar al seu dormitori després de sortir cinc minuts per netejar uns llençols, es va trobar la seua filla tirada a terra, i ha assenyalat el seu altre fill de tres anys com a responsable de la caiguda que va tenir. Ho ha dit aquest dimarts durant la seua declaració com a acusada en el judici a la secció 20 de l’Audiència de Barcelona, en la qual ha explicat que ella va ser a casa amb la seua mare, la seua germana i el seu altre fill, i que juntament amb la seua mare van banyar a la nadó.

Ha explicat que posteriorment la menor va vomitar al bressol, pel que l’acusada va deixar a la nadó al llit "confiant que no es mouria" per anar a netejar els llençols, mentre la seua mare i la seua germana es trobaven al menjador. Al cap de cinc minuts, la dona va tornar a l’habitació i es va trobar la nena al terra als peus del llit i el seu fill de tres anys espantat contra la paret: "Quan la vaig veure a terra vaig començar a xisclar i plorar perquè pensava que la meua filla s’havia mort". Ha declarat que, quan va parlar amb el seu fill per aclarir els fets, el nen li va dir: "Jo només volia saltar, jo només volia saltar. Jo penso que potser (el nen) es va posar a sobre del llit per saltar, la va agafar i se li va caure. No ho sé exactament, tant de bo ho sabés". "No té sentit que si jo desitjava tenir aquesta nena, li faci mal i fa quatre anys que lluito per ella i l’acompanyo en tots els tractaments. L’únic que desitjo és que torni la meua filla. Considero que la meua família és un puzle i que no li pot faltar cap peça", ha conclòs.

Després de la caiguda, la menor va patir traumatisme cranioencefàlic sever amb diverses línies de fractura que afectaven a l’os occipital, parietal i frontal, a més d’un desplaçament de tres mil·límetres dels ossos frontal i parietal i múltiples focus d’hemorràgies, la qual cosa li ha provocat epilèpsia, paràlisi cerebral i pèrdua de visió.

La Fiscalia demana per a l’acusada 25 anys de presó per un presumpte delicte d’assassinat en grau de temptativa, mentre que l’acusació particular, exercida per la Generalitat, demana 7 anys de presó i, la defensa, l'absolució.

Testimonis

La germana, la mare i el marit de l’acusada han donat suport a la seua versió, i han assegurat que el fill de tres anys de l’acusada és un nen molt actiu, a qui li encanta jugar i saltar per tota la casa, encara que també una mica gelós de la seua germana, i han definit l’acusada com "una mare excel·lent". Una altra familiar, que ha acollit a la nadó fins que se celebrés el judici, ha explicat que la nena "gràcies a Déu està bé", encara que no pot caminar i li han quedat algunes seqüeles.

Per la seua part, la cap de l’acusada, treballadora d’una residència d’ancians, ha explicat que l’acusada és una dona molt dolça, molt afectuosa, molt respectuosa i que dona molta atenció als ancians, i ha assegurat que "és una de les millors treballadores" del seu equip, fet que comparteix una altra excompanya de feina de l’acusada.

Una metgessa forense, en la seua declaració com a testimoni, ha assegurat que les lesions poden haver estat causades per un sacseig amb impacte posterior o per algú que hagués llançat a la nadó amb molta força des d’una longitud molt més alta: "La caiguda des d’un llit en cap cas no podria crear aquestes lesions", el que també han subscrit  tres metges més entre ells, el cap de Neurocirurgia del Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Un altre metge ha explicat que una nadó de 15 dies "no té la capacitat de moure’s ni de girar", per la qual cosa ha manifestat que la causa de la caiguda descrita per la família no s’adequa a la tipologia de les lesions, i que s’assemblen a lesions d’accidents de trànsit o d’una caiguda des d’un edifici de dos pisos, en les seues paraules.

En la mateixa línia, un psicòleg i un treballador social han manifestat que mai no han tingut cap incident amb la família de la nadó i han valorat molt positivament la seua implicació amb la recuperació de la filla, i han afegit: "Aquest cas no és un cas en el qual ens haguéssim plantejat fer cap intervenció perquè no hi ha hagut mai indicadors de perill".