El rei emèrit s'empara en la presumpta implicació del CNI en l'assetjament de Corinna per reivindicar la seua immunitat

Els advocats del rei emèrit han presentat aquest dimarts a la Cort d’Apel·lacions d’Anglaterra i Gal·les els arguments pels quals consideren que s’ha de revocar la decisió inicial del jutge Mathew Nicklin de no reconèixer cap immunitat a Joan Carles I pel presumpte assetjament denunciat per la seua examiga íntima Corinna Larsen, posant el focus precisament en què, si segons ella el CNI va participar en els fets per ordre del llavors monarca, serien "actes sobirans" i immunes.

Durant aquesta vista oral, que ha durat poc més de cinc hores en una doble sessió de matí i tarda, el tribunal ha analitzat l’apel·lació formulada pels advocats de l’ExCap d’Estat per revertir la decisió adoptada el 24 de març pel jutge Nicklin, el qual va determinar que Joan Carles no pot al·legar cap immunitat per evitar les reclamacions civils de Larsen.

Com a pas previ, el 18 de juliol els magistrats britànics van autoritzar el rei emèrit a recórrer la decisió de Nicklin, però només respecte als fets transcorreguts entre 2012 i 2014, per la qual cosa la vista d’aquest dimarts s’ha centrat en aquest lapse, malgrat que la demanda de Larsen dibuixa un horitzó temporal que arriba fins al 2020: primer l’hauria pressionat per reprendre la relació i després hauria intentat perjudicar-la en els seus negocis com a revenja.

El primer en prendre la paraula ha estat l’advocat de l’antic monarca, que ha centrat el seu al·legat --d’unes dos hores i mitja-- en ressaltar la transcendència legal de les "acusacions específiques" realitzades per Larsen, que descriuen dos passatges concrets de 2012: una visita que li hauria fet a Londres el llavors cap del CNI, el general Félix Sanz Roldán, per amenaçar-la i un registre que agents del CNI haurien dut a terme al seu habitatge de Mònaco per acovardir-la.

El lletrat ha raonat que, si segons la versió de Corinna el CNI la va assetjar en una "missió encoberta" duta a terme pels serveis secrets espanyols a l’estranger per mandat de Sanz Roldán, que al seu torn hauria actuat sota les ordres de Joan Carles I, es tractaria d’un cas "clàssic" d’"actes sobirans" que estan emparats per la immunitat. I això independentment que els esmentats actes poguessin suposar un "abús de poder" per part dels agents estatals que els van dur a terme, ha recalcat l’advocat de l’ExCap d’Estat citant abundant jurisprudència.

En benefici propi

En la rèplica, que ha durat dos hores i mitja més, el representant legal de Larsen ha incidit que l’antic monarca només estaria protegit per la immunitat en el cas que el CNI hagués actuat mogut per un interès "oficial", això és, de l’Estat espanyol, si bé en aquest cas ha argumentat que ho va fer per un mer interès personal, el del rei emèrit.

Segons el seu parer, la qüestió clau que ha de resoldre la Cort d’Apel·lacions és si, encara que en aquell moment Joan Carles era cap d’Estat i pogués activar el CNI fent ús de les seues "facultats públiques", realment ho va fer al seu vessant oficial o a "títol privat". Referent a això, ha recordat unes declaracions efectuades el 2019 en les quals es defineix Sanz Roldán com el "gran protector", "aliat" i "amic" de l’antic monarca. "L’assetjament en una situació domèstica a una exparella és essencialment un acte privat", encara que per desplegar aquesta suposada fustigació utilitzés la seua "influència" sobre Sanz Roldán, ha resumit.

Canvi de versió

Tanmateix, l’advocat de Joan Carles I ha indicat que resulta "difícil" pensar que un "ciutadà privat" tingués la capacitat de posar en marxa la maquinària del CNI a l’estranger per a una "operació encoberta". En aquest sentit, ha considerat "impossible" desvincular la presumpta intervenció del CNI del fet que Joan Carles I era en aquell moment el cap de l’Estat espanyol. Així, ha advertit el tribunal que el raonament de Larsen és una "construcció artificial" per intentar desviar l’atenció del fet que qualsevol servei secret actua en termes generals per salvaguardar els interessos del cap d’Estat

El mateix tribunal ha interromput diverses vegades a l’advocat de Corinna per assenyalar-li les contradiccions entre la demanda presentada inicialment i la modificació posterior. Els magistrats han exposat que primer va dir que Joan Carles "va utilitzar agents de l’Estat espanyol" per assetjar Larsen i després va corregir per redirigir l’assumpte a una actuació privada de Sanz Roldán amb la qual hauria fet un favor a l’en altre temps rei per raons d’amistat. Els jutges britànics han posat en relleu la importància d’aquest matís. La primera versió, ha explicat una magistrada, suposaria assumir la immunitat de Joan Carles respecte als fets analitzats. "No teníem cap intenció d’implicar l’Estat espanyol o les seues activitats", ha contestat l’advocat de Corinna, mentre ha recalcat que, en tot cas, la demanda modificada és la finalment acceptada per la Justícia britànica.

La mateixa jutgessa ha avançat al terme de la vista oral que la seua decisió sobre la immunitat del rei emèrit es coneixerà més endavant, avisant que podria tardar per tractar-se d’un cas "important".