El desglaç de Grenlàndia és sis vegades més veloç del que es pensava

Un nou estudi que combina dades de satèl·lit amb models numèrics d’alta precisió estima que la pèrdua de gel de les glaceres del nord-est de Grenlàndia serà a finals d’aquest segle sis vegades més gran del que s’estimava fins ara. El treball, que publica aquest dimecres la revista Nature, calcula que aquest desglaç elevarà entre 13,5 i 15,5 mil·límetres addicionals el nivell dels oceans d’aquí a l’any 2100, un increment equivalent al que ha generat tota l’aigua fosa a la capa de gel de Grenlàndia en l’últim mig segle.

"Les nostres anteriors projeccions sobre la pèrdua de gel a Grenlàndia fins el 2100 estaven enormement subestimades", afirma el primer autor de l’estudi, el professor de la Universitat Tècnica de Dinamarca Shfaqat Abbas. L’investigador subratlla que la majoria de models es basen en les observacions de la zona frontal de la capa de gel, que és "fàcilment accessible". Tanmateix, 200 quilòmetres a l’interior del nord-est de Grenlàndia, en una de les zones més hostils i remotes del planeta, després de les glaceres Nioghalvfjerdsfjorden i Zachariae Isstrom, les condicions són pitjors del que es pensava.

A partir de dades dels satèl·lits GPS, juntament amb mesuraments d’elevació de CryoSat-2 i un model numèric d’alta resolució, els científics han elaborat noves estimacions sobre l’evolució de la massa de gel d’aquesta regió. "Les nostres dades mostren que allò que podem veure a la zona frontal s’estén així mateix cap al cor de la capa de gel", indica Abbas en un comunicat de la seua universitat. "Podem observar com tota la conca s’està fent cada vegada més fina", agrega. Cada any, les glaceres es retreuen més cap a l’interior del terreny i "això continuarà durant les pròximes dècades i segles", afirma el científic, que alerta que "sota la pressió climàtica actual és difícil concebre com s’aturarà aquesta retirada" del gel.