Els fertilitzants pertorben la forma en què les abelles "veuen" les flors

Una nova investigació ha descobert que els productes químics utilitzats en l’agricultura, com els fertilitzants i els pesticides, poden canviar la forma en què les abelles "veuen" una flor, i que això redueix el nombre d’abelles que la visiten, segons publiquen a la revista 'PNAS Nexus'. Les flors produeixen una àmplia gamma de senyals i atraients per als insectes que promouen l’alimentació i la pol·linització. Les abelles utilitzen el color, el sol i els camps magnètics per navegar pel paisatge. A menor escala, utilitzen pistes com l’olor i el color de les flors, però també la humitat i els camps elèctrics per identificar les plantes.

Els agricultors apliquen barreges de productes químics, en particular fertilitzants, sobre les plantes de forma rutinària mitjançant aplicacions de polvorització a gran escala. L’ús generalitzat de productes químics en l’agricultura i l’horticultura és una font important de contaminació i s’ha relacionat amb la reducció de la mida i la diversitat de les poblacions d’abelles. Encara que els investigadors reconeixen des de fa temps que molts d’aquests productes químics són tòxics, saben poc sobre com afecten els agroquímics a la interacció immediata entre les plantes i els pol·linitzadors. Les aplicacions dels aerosols poden canviar les propietats de les flors de diverses maneres.

Molts productes químics agrícoles porten una càrrega elèctrica dissenyada per adherir-se a les plantes, per la qual cosa les aplicacions de polvorització poden canviar potencialment els camps elèctrics que envolten a una flor. Així, investigadors de la Universitat de Bristol (Regne Unit) es van preguntar si l’aplicació d’agroquímics pot distorsionar els senyals florals i modificar el comportament de pol·linitzadors com les abelles.

Van provar aquí l’efecte de les polvoritzacions de fertilitzants en diversos senyals florals utilitzats per les abelles i van observar que el producte químic no afectava la visió ni l’olfacte, però que sí que hi havia una resposta en el camp elèctric que envolta a la flor. Per visualitzar-lo, van ruixar flors tallades amb partícules de color carregades positivament i alliberades en forma d’aerosol.

Per tenir una millor idea del que canviava en la flor, els investigadors van mesurar una propietat elèctrica de la flor, el potencial bioelèctric en la tija. Aquest potencial és una font important del camp elèctric que envolta a les flors. Van observar que les polvoritzacions amb productes químics modificaven aquest potencial bioelèctric fins 25 minuts. Aquest canvi és substancialment més llarg que les fluctuacions naturals, com les causades pel vent, i s’alinea amb els descensos observats (uns 20 minuts) en els esforços d’alimentació de les abelles observats en la naturalesa.

Curiosament, van observar que la planta tenia la mateixa resposta duradora quan hi havia un esdeveniment de pluja simulat després de l’ús de productes químics, la qual cosa suggereix que l’efecte persisteix més enllà de l’ús únic de productes químics. Per comprovar si els canvis observats en la firma elèctrica de la planta són realment percebuts per les abelles, els investigadors van imitar els canvis elèctrics causats pels fertilitzants en el camp manipulant elèctricament les flors.

Mentre els abellots s’atansaven a les flors, van observar que les abelles tenien menys interès a posar-se en una flor manipulada elèctricament en comparació amb una flor de control no manipulada. Això va demostrar que els abellots eren capaços de detectar i discriminar les petites i dinàmiques alteracions del camp elèctric que provoquen els productes químics agrícoles.

El fet que els fertilitzants afectin el comportament dels pol·linitzadors interferint en la manera en què un organisme percep el seu entorn físic ofereix una nova perspectiva sobre com els productes químics fabricats per l’home pertorben l’entorn natural i subratlla la importància de tenir en compte els sentits aparentment ocults que utilitzen els insectes per comprendre i aprendre sobre el seu entorn. "Que els fertilitzants afectin al comportament de les abelles canviant la forma en què experimenten el seu entorn físic ofereix una nova perspectiva sobre com els éssers humans pertorben l’entorn natural", afirma l’autor principal del treball, Ellard Hunting--. Això pot ser rellevant per a tots els organismes que utilitzen els camps elèctrics que estan pràcticament en tot l’entorn".