La NASA prova amb èxit una tecnologia que podria servir per aterrar a Mart

La NASA ha provat amb èxit aquest 10 de novembre un desaccelerador aerodinàmic inflable, tecnologia que algun dia podria ajudar els humans a aterrar a Mart.

Aquest desaccelerador inflable ha estat llançat en òrbita des de Vandenberg (Califòrnia) en l’etapa superior Centaure d’un coet Atlas V, juntament amb el satèl·lit d’investigació del clima JPSS-2 operat per la NOAA. Després de la separació del satèl·lit, l’etapa Centaure i el LOFTID han continuat volant junts fins que han començat a perdre altura. En aquell moment, el desaccelerador s'ha unflat i separat per iniciar una reentrada balística.

Segons les prediccions de l’equip, LOFTID hauria disminuït la seua velocitat a Mach 0,7, des d’una velocitat màxima de Mach 29 en el moment de tornar a entrar a l’atmosfera. En l’últim tram va desprendre un mòdul de dades així com un paracaigudes fins que va amarar al Pacífic, a prop de Hawaii, on el prototip va ser recuperat, ha informat la NASA.

Des de l’inici de la NASA el 1958, l’agència s’ha basat en gran manera en aerocapes rígides (una capa protectora composta per un escut tèrmic i una capa posterior), paracaigudes i retropropulsió (coets) per desaccelerar persones, vehicles i hardware espacial durant les operacions de descens i aterratge. Després de més d’una dècada de desenvolupament de la tecnologia del descelerador aerodinàmic inflable hipersònic (HIAD), incloses dos proves de vol suborbital, la prova de vol orbital LOFTID (Low-Earth Orbit Flight Test of an Inflatable Decelerator) ha estat el següent pas. Aquest vehicle de tornada de 6 metres de diàmetre, s’ha convertit l’escut tèrmic de cos pla més gran que ha travessat l’entrada a l’atmosfera.

Quan una nau espacial torna a l’atmosfera, les forces aerodinàmiques, com la resistència, actuen sobre ella, alentint-la i convertint la seua energia cinètica en calor. L’ús de la resistència atmosfèrica sol ser el mètode més eficient en massa per reduir la velocitat d’una nau espacial. Atès que la tecnologia HIAD és més gran que els escuts tèrmics tradicionals, crea més resistència i inicia el procés de desacceleració en els trams superiors de l’atmosfera, circumstància que permet no només càrregues útils més pesades, sinó també aterratges a altituds més altes.

A més, podria utilitzar-se per recuperar una quantitat sense precedents de massa des de l’òrbita terrestre baixa, inclosos elements de l'Estació Espacial Internacional. Un altre benefici potencial significatiu és permetre la recuperació d’actius de coets per a la seua reutilització, la qual cosa pot reduir el cost total d’accés a l’espai, informa la NASA.

El disseny de HIAD consisteix en una estructura inflable que manté la seua forma contra les forces d’arrossegament i un sistema de protecció tèrmica flexible que resisteix la calor del reingrés. L’estructura inflable està construïda amb una pila d’anells concèntrics pressuritzats, o toros, que s’uneixen per formar una estructura en forma de con rom excepcionalment fort.

Els anells estan fets de fibres sintètiques trenades que són, en pes, 10 vegades més resistents que l’acer. Un sistema de protecció tèrmica flexible aïlla els anells de la calor abrasadora de l’entrada atmosfèrica; LOFTID pot suportar temperatures superiors a 1600 °C. Està construït amb tres capes: una capa exterior de tela de fibra ceràmica per mantenir la integritat de la superfície, una capa intermèdia d’aïllants per inhibir la transmissió de calor i una capa interior que evita que el gas calent arribi a l’estructura inflable. El sistema de protecció tèrmica flexible també és plegable, desplegable i adaptable. A causa que és flexible, ocupa menys espai al coet i permet que el disseny sigui escalable.