Set de cada deu persones ateses per la Creu Roja a Lleida experimenten algun tipus de soledat

Set de cada 10 persones ateses per la Creu Roja experimenten algun tipus de soledat i, d'aquestes, el 15% admeten patir soledat greu o molt greu. Els col·lectius més vulnerables presenten uns indicadors de soledat superiors a la mitjana i, si conflueixen 2 o més factors de vulnerabilitat, la soledat augmenta exponencialment. Els indicadors més alts de soledat es donen en el grup d'entre 41 i 50 anys, amb un 79,3%, mentre que els indicadors més baixos, entre les persones més grans. Aquestes són algunes de les conclusions del primer informe de L'Observatori sobre 'Soledat no volguda', elaborat a partir de les enquestes fetes de febrer a maig de 2022 a 1.511 persones ateses per la Creu Roja, 300 d'elles de la demarcació de Lleida.

L'informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió, marginació social o vulnerabilitat (migrants, persones amb malaltia o discapacitat, aturades o mares monoparentals). Es tracta, per tant, d'una problemàtica que no afecta únicament les persones grans, tot i que la majoria d'estudis i els recursos per pal·liar-la s'han centrat en aquest col·lectiu.

El sentiment de soledat no es dona necessàriament en persones que viuen soles i està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, més de la meitat de persones enquestades consideren que viure sol no és bo o que té més inconvenients que avantatges, mentre que el 48,3% en fan una valoració positiva. La visió de viure sol és més desfavorable entre els homes i aquesta diferència es fa més acusada amb l'edat.

L'informe també destaca que el 83% de les persones no disposen de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l'edat i a partir dels 80 anys, gairebé el 60% reben algun tipus de servei. De fet, les persones grans són també les que poden comptar amb xarxa més propera davant una necessitat puntual de suport o d'acompanyament.

El paper de les noves tecnologies

Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d'interactuar amb els altres. En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions i eines com WhatsApp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres persones. L'ús varia en funció de l'edat i són els grups d'edat més jove els qui les utilitzen molt o força.

De fet, segons l'informe, el 25,8% de les persones consideren que les noves tecnologies poden ajudar a millorar la qualitat de vida i aquest percentatge s'enfila fins al 47% entre aquelles que tenen accés a Internet. Les persones que les utilitzen molt o força presenten indicadors de soledat més baixos que els que les utilitzen poc o només ocasionalment.

Tot i així, les persones que es relacionen principalment de manera virtual presenten uns indicadors de soledat més elevats. El fet que les xarxes socials i la tecnologia no puguin substituir les emocions i les sensacions provocades pel contacte físic amb altres persones podrien justificar aquesta situació, recull l'informe.

L'impacte de la pandèmia

L'informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i uns canvis en les maneres de relacionar-se que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals. Així, el 18,7% de les persones ha vist incrementat el sentiment de soledat durant la pandèmia, un augment que ha estat més acusat entre els homes que viuen sols i les dones de més de 80 anys. A més, un 65% de les persones enquestades han experimentat canvis en les seves relacions personals que encara es mantenen actualment, com reducció del nucli de persones amb qui es té relació o disminució de la presencialitat. Tots aquests canvis han afectat sobretot els grups d'edat més jove.