ENTITATS DRETS
El 70% dels atesos per Creu Roja se senten sols
Els més afectats, homes sense companyia de 41 a 50 anys || El confinament va accentuar el problema i persisteixen els efectes
Set de cada deu persones ateses per la Creu Roja experimenten algun tipus de solitud i, d’aquestes, el 15% admeten patir solitud greu. Els indicadors més alts de solitud es donen en el grup d’entre 41 i 50 anys, amb un 79,3%, mentre que els indicadors més baixos, entre les persones majors de 80 anys. Aquestes són algunes de les conclusions del primer informe de l’Observatori sobre Solitud no Volguda, elaborat a partir de les enquestes fetes a 1.511 persones ateses per la Creu Roja, 300 d’elles de la demarcació de Lleida.
L’informe remarca que la solitud no desitjada afecta especialment en aquells col·lectius que pateixen pobresa, exclusió, marginació social o vulnerabilitat. Es tracta, per tant, d’una problemàtica que no afecta únicament les persones grans, malgrat que la majoria d’estudis i els recursos per poder pal·liar-la s’han centrat en aquest col·lectiu.El sentiment de solitud no es dona necessàriament en persones que viuen soles i està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. En aquest sentit, més de la meitat de persones enquestades consideren que viure sol no és bo o que té més inconvenients que avantatges, mentre que el 48,3 per cent fa una valoració positiva.
La visió de viure sol és més desfavorable entre els homes i aquesta diferència es fa més acusada amb l’edat. L’informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia de la Covid-19 van provocar un increment del sentiment de solitud i uns canvis en les maneres de relacionar-se que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals. Així, el 18,7 per cent de les persones va veure incrementat el sentiment de solitud durant la pandèmia, un augment que ha estat més acusat entre els homes que viuen sols i les dones de més de vuitanta anys.
A més, un 65 per cent de les persones enquestades han experimentat canvis en les seues relacions personals que encara es mantenen actualment. Tots aquests canvis han afectat sobretot els joves.