Què canvia la 'llei del només sí és sí' i per què es rebaixen les condemnes

La Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda com a "llei del només sí és sí" que va acabar definitivament amb la distinció entre abús i agressió sexual i que va garantir una atenció integral a les víctimes, s’ha trobat amb un escull: les revisions de condemnes a causa de les rebaixes previstes en algunes penes. Considerat un dels projectes estrella del Ministeri d’Igualtat, la llei va establir que tot acte sexual sense consentiment és una agressió, però també va portar una reducció a les forquilles d’algunes penes en els seus trams mínims que ha conduït a les defenses d’agressors sexuals a sol·licitar la revisió de les seues condemnes.

QUÈ VA CANVIAR LA LLEI DEL SÍ ÉS SÍ

Motivada per l’onada de manifestacions feministes després de la polèmica sentència de La Manada, que va considerar la violació d’una jove un abús sexual i no una agressió –resolució que després va modificar el Tribunal Suprem–, la nova llei va posar el focus en la necessitat de regular el consentiment exprés en les relacions sexuals. Es va esborrar l’abús sexual del Codi Penal i qualsevol acte sexual sense consentiment és ja una agressió sexual, amb penes de fins 8 anys si hi ha alguna circumstància agreujant. Si hi ha penetració, es considera violació, amb una pena màxima de 15 anys.

La norma va introduir noves circumstàncies per agreujar els càstigs –com anul·lar la voluntat de la víctima amb fàrmacs o drogues–, però també va reduir les penes mínimes d’alguns delictes: per al reu de violació ara es contempla una pena mínima de 4 anys, davant els 6 de l’anterior Codi Penal, i en el cas que la víctima sigui menor de 16 anys, seria una pena mínima de 6 anys davant els 8 d’abans. Un aspecte de què ja va advertir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en un informe tècnic –preceptiu però no vinculant– en el qual es va oposar durament al nucli dur de la norma i va avisar de la indeterminació d’alguns aspectes de la llei.

DESENES DE CONDEMNES SUSCEPTIBLES DE SER REVISADES

Aquesta reducció dels trams inferiors de les penes ha motivat ja algunes reduccions de condemnes a agressors sexuals per part de l’Audiència Provincial de Madrid, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia o del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia. A les Balears s’han produït dos excarceracions per aquesta raó i s’ha conegut que l’Audiència de Barcelona va dictar una sentència dies abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei en la qual ja aplicava una pena menor a l’acusat en previsió del que estableix la norma. En altres tribunals, tanmateix, com l’Audiència de La Rioja, no consten modificacions de penes d’entre les 54 revisades fins el moment.

Experts juristes consultats per EFE no dubten que hi haurà "moltes més" condemnes a revisar perquè, diuen, així ho fixa el Codi Penal, que contempla l’efecte retroactiu d’aquelles "lleis penals que afavoreixin el reu". De moment, a Madrid, els presidents de les quinze seccions de l’Audiència Provincial es reuniran el proper 25 de novembre per unificar criteri, i la Fiscalia General de l’Estat està estudiant, cas per cas, les revisions de condemnes a agressors sexuals i si l’estima necessari elaborarà una circular per unificar criteris.

ELS JUTGES TENEN MARGE D’ACTUACIÓ?

En sortir a la llum dimarts la revisió a la baixa d’algunes condemnes, la delegada del Govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, va atribuir aquestes decisions a una lectura "reaccionària i sorprenent" d’aquesta norma per part dels jutges, i va defensar una llei que va considerar "magnífica". Tanmateix, els experts consultats per EFE avisen que els jutges tenen poc marge d’actuació perquè en revisar una condemna no es pot entrar en el fons dels fets jutjats, sinó simplement fer el càlcul de la pena amb la norma més favorable per al condemnat. És a dir, si la sentència d’origen no esmenta actituds en l’agressor com a abús de superioritat, ara previstes com a agreujants, els jutges no poden tenir-ho en compte en les revisions de les condemnes, i si el tribunal va aplicar la condemna mínima a l’agressor al principi, ara ha de fer el mateix, expliquen els experts. "No es pot rejutjar", diu taxatiu un dels juristes consultats.

QUÈ PASSA SI HI HA UNA NOVA REFORMA?

Després de la polèmica sorgida, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat cautela perquè els tribunals unifiquin doctrina abans de prendre qualsevol decisió sobre la llei del "només sí és sí", encara que des d’Igualtat adverteixen que modificar la norma "jurídicament" seria "una barbaritat" i "no és la solució". De moment, el PP ja ha presentat una iniciativa al Senat que busca que l’Executiu revisi la llei però, si així fos i es tornés a reformar, juristes adverteixen que les revisions de condemna ja efectuades no podrien revocar-se, i només afectaria als fets comesos quan la nova norma entrés en vigor.