S'enlaira amb èxit la missió Artemis I de la NASA

La missió no tripulada de la NASA Artemis I, que té per objectiu preparar el camí d’exploració lunar per a l’enviament posterior d’astronautes, s'ha enlairat amb èxit aquest dimecres des del Centre Espacial Kennedy de Cap Canaveral (Florida) després d’intentar-ho quatre vegades. El coet SLS, més alt que un edifici de 30 plantes (322 peus o 98 metres), s'ha enlairat a la 1.47 hores (6.47 GMT) amb la nau espacial Orion acoblada.

Durant la preparació del coet, la NASA va detectar una "fuga intermitent" d’hidrogen líquid a la vàlvula de reabastament en l’etapa central del coet i va haver d’enviar a la plataforma un "equip roig" d’especialistes per ajustar els connectors. La NASA ha hagut de retardar quatre vegades la partida de la missió, dos per raons tècniques i unes altres dos per causes meteorològiques.

Per a aquest esdeveniment, la NASA va proporcionar una transmissió en viu i en anglès i espanyol, que va incloure entrevistes amb membres de la missió i comentaris en directe durant l’enlairament a càrrec de l’astronauta de la NASA Kayla Barron. Barron va tornar recentment de la Estación Espacial Internacional (EEI) amb la missió Crew-3 de SpaceX i la NASA. Igualment, Joann Morgan, enginyera de l’Apol·lo 11, la primera missió de la història en aconseguir que un ésser humà arribés a la Lluna el 1969, va enviar una salutació a la missió lunar Artemis I.

L’objectiu general del programa Artemis de la NASA és tornar els humans a la Lluna per primera vegada a mig segle i establir-hi una base com a pas previ per arribar a Mart. L’última missió de la NASA en la qual els seus astronautes van trepitjar la Lluna es remunta a Apol·lo 17, que es va dur a terme entre el 7 i el 19 de desembre de 1972.

Durant els 42 dies de missió, la NASA busca posar a prova el coet SLS (sigles en anglès de Sistema de Llançament Espacial), el qual està potenciat amb quatre motors RS-25 i dos propulsors adjunts, unes característiques que li ofereixen un 15 % més de potència que el coet Saturn utilitzat a les missions Apol·lo, segons ha dit la NASA.

El coet SLS ha costat a la NASA uns 4.000 milions de dòlars.

De la mateixa manera, es mesuraran les capacitats de la nau Orió, en què poden cabre fins quatre tripulants, és a dir un més que a l’Apol·lo, i amb reserves d’aigua i oxigen que permetrien uns 20 dies de viatge independent. Dos hores després d’aquest llançament, i després de separar-se del coet SLS, l’Orió continuarà pel seu compte un trajecte que en total cobrirà uns 2,1 milions de quilòmetres. 

La nau, amb tres maniquins a bord que recopilen dades per ajudar a futures tripulacions, volarà a prop de la Lluna, a unes 62 milles (gairebé 100 km) de la seua superfície, i després entrarà en una òrbita lunar llunyana en la qual s’arribarà a situar més de 61.000 quilòmetres del satèl·lit terrestre, és a dir fins on no ha arribat cap altra càpsula per a tripulació. Viatgen amb Artemis I deu minisatèl·lits CubeSats d’investigació, cada un de la mida d’una capsa de sabates, que es desplegaran per prendre diverses trajectòries després de la partida d’Orió cap a la seua òrbita lunar. Entre els CubeSats hi ha el LunaH-Mapa, una petita nau espacial que produirà un mapa detallat de porcions de la superfície lunar mitjançant l’ús de tecnologia d’espectroscòpia de neutrons. 

La tornada d'Orió serà una altra prova, ja que haurà de descendir amb èxit davant les costes de San Diego, a Califòrnia (EUA), amb suport d’onze paracaigudes i disminuir de forma vertiginosa els 40.000 km/h de velocitat amb què arribarà a l’atmosfera de la Terra, un moment en què suportarà fins 2.760 graus centígrads de temperatura.

A aquesta missió la seguirà, el 2024, la primera tripulada del programa, l’Artemis II, que farà el mateix trajecte, i s’espera que amb Artemis III, previsiblement el 2025, toquin terra lunar la primera dona i home de color que viatgin a la Lluna.