Els comentaris negatius a les xarxes socials afecten més les dones que els homes

Més ansietat, por, tristesa i problemes de son i alimentació són els principals problemes que afecten moltes persones després de rebre un comentari negatiu a les xarxes socials. Les dones es veuen més afectades en aquest tipus de situacions, ja que arriben a patir fins més del doble d’inseguretat que els homes.

Un informe presentat aquest dijous, per la Fundació MAPFRE i la Universitat de Deusto, mostra que davant de comentaris negatius un 22 per cent de les dones es veuen afectades davant el 8 per cent dels homes. De la mateixa manera les dones pateixen més por (6% i 1%), problemes d’alimentació (10% i 2%) i problemes de son (15% i 9%), així com tristesa (22% i 11%) i nerviosisme (25% i 12%).

És la principal conclusió de l’informe, 'Comentaris negatius a les xarxes socials’, que revela dades interessants com que l’enuig és l’emoció que motiva en gran manera que homes i dones realitzin comentaris negatius; que als homes no els impacta un missatge nociu tant com a elles (54% en homes davant el 34% en dones), que elles (22%) tendeixen a compartir els seus problemes amb altres persones, és a dir en parlen més que els homes (11%) com a estratègia per afrontar millor aquest tipus d’experiències, i que existeix una major tendència a què les dones tinguin perfils privats.

La investigació, resultat d’una enquesta realitzada a Espanya a 2.520 adults, analitza els comentaris negatius rebuts i enviats a les principals xarxes socials, dona a conèixer les conseqüències d’aquest tipus de missatges en la salut mental, emocional i física, i identifica protocols per ajudar la societat a gestionar adequadament l’impacte.

L’informe subratlla que "l’assetjament en xarxes socials inclou diferents situacions, des d’insultar, amenaçar, difondre falsos rumors i fins suplantar identitats, accions que en general es duen a terme mitjançant comentaris o missatges privats" i que segons l’enquesta realitzen en gran manera els homes (16%) que les dones (9%).

Entre ells, el tema més freqüent dels comentaris negatius que reben és el de la política (52%), així com continguts per criticar una idea (47%) o una conducta (17%). Els continguts que menys reben ells són aquells vinculats amb la salut mental (2%) i la família (3%).

Al contrari, elles també reben un percentatge alt de comentaris negatius relacionats amb "crítiques a idees" (45%) i política (28%), però a diferència dels homes, un 22% rep missatges privats nocius sobre el seu aspecte físic (22%) i un 10%, amb contingut o temàtica de connotació sexual, especialment entre les joves de 18 a 25 anys.

Les reaccions més generalitzades a l’hora de rebre un comentari són respondre de forma breu i indiferent (39%) i bloquejar i esborrar el comentari (38%). Destaca el fet que els joves mostren "més reactivitat emocional" que els majors de 35 anys quan reben un comentari negatiu i en aquest sentit, gairebé el 50% de majors de 35 anys afirma que el comentari negatiu "no va tenir cap impacte", mentre que, entre els joves, només el 34% va reconèixer que no els va afectar.

D’altra banda, els joves i les dones són els usuaris favorits d’Instagram. En aquest sentit, aquells entre 18 i 34 anys fan servir més aquesta xarxa social (un 88% entre 18-24 anys i un 93% entre 25-34 anys) i 7 de cada 10 dones (77 %) afirma utilitzar aquesta plataforma davant el 52% dels homes, una dada que segons els autors de l’informe pot deure’s als rols de gènere i estereotips marcats per a cada sexe.

D’altra banda, segons la investigació, la franja d’edat que més comentaris negatius rep i realitza en les socials és el grup d’edat format entre 35 a 54 anys. En concret, 6 de cada 10 (68%) persones que publiquen missatges nocius són persones de més de 45 anys, mentre que aquelles entre 18 i 35 anys representen el 10%. Respecte a l’edat, l’informe apunta una dada curiosa.

Encara que els joves presenten nivells més alts de regulació emocional i estratègies que permeten afrontar millor aquest tipus de missatges, perquè estan "més acostumats" que els més grans a les xarxes socials, resulta que les persones entre els 18 i 35 anys pateixen nivells majors d’estrès, depressió, ansietat, insatisfacció corporal i afecte negatiu que la resta.

Les comunitats autònomes de Madrid i Galícia són les que més comentaris negatius realitzen sobre política (52 i 54% respectivament), mentre que el 50% dels enquestats de País Basc i Andalusia publica comentaris negatius respecte a "crítiques a idees".

També destaquen altres dades interessants, com, per exemple, que el 58% dels usuaris de xarxes socials de Comunitat Valenciana i Castella i Lleó tenen comptes secundaris anònims, per sobre de la mitjana de la resta de comunitats, que oscil·la en el 30%; que la regió que més contraataca amb un altre comentari és la Comunitat Valenciana; que els qui més parlen del succés i el comparteixen amb altres persones són els usuaris de xarxes socials de Castella i Lleó i Castella-la Manxa; i que el col·lectiu que més comentaris negatius rep i realitza és el de majors de 65 anys de Catalunya.