Investigadors espanyols descobreixen una molècula capaç de prevenir la leucèmia

Investigadors de l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (IPBLN), adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han demostrat el paper que la molècula interleucina-7 (IL-7) té per a la creació d’immunoteràpies dirigides a prevenir la leucèmia i altres tipus de càncer a través de l’ús de cèl·lules gamma-delta (cèl·lules yö, que reben el seu nom pel seu receptor d’antigen, format per cadenes gamma i delta). A més, l’esmentada molècula està implicada en l’activació de processos genètics que, en no funcionar correctament, pot originar diferents tipus de malalties autoimmunes i leucèmia.

"La nostra investigació ha identificat l’IL-7 com una molècula rellevant per a l’expressió de la cadena del receptor de cèl·lules yö. Aquest coneixement és important perquè aquestes cèl·lules tenen un ús molt prometedor en la immunoteràpia contra el càncer mitjançant el reconeixement de molècules estranyes a través del seu receptor", indica Cristina Hernández López de Munain, investigadora principal d’aquest estudi. "Tanmateix, quan l’efecte de l’IL-7 és massa fort o prolongat, aquesta molècula té efectes adversos sent capaç d’induir leucèmia. A causa d’aquests efectes duals pensem que l’IL-7 és una arma de doble tall durant el desenvolupament dels limfòcits T, podent ser útil per a la defensa contra el càncer pel seu paper en la generació de les cèl·lules yö, alhora que pot disparar l’aparició de limfomes derivats de limfòcits T," afegeix López de Munain. El principal component innovador d’aquest estudi és la demostració que la molècula interleucina-7 (IL-7) juga un paper més important del qual es pensava en la generació de cèl·lules yö.

Encara que se sabia que aquesta molècula participava en la regulació de l’expressió de la cadena gamma (i) del receptor per a antigen d’aquestes cèl·lules, amb aquest estudi s’ha descobert que aquesta molècula és també important per a l’expressió de la cadena delta (ö) de l’esmentat receptor. Les cèl·lules yö són un tipus concret de limfòcit T (una de les cèl·lules que defensen l’organisme de patògens externs). Les seues propietats innates i adaptatives les capacita per presentar i reconèixer antígens de forma universal, i d’aquesta forma, ser capaces d’eliminar cèl·lules infectades i tumorals en tots els individus.

Malgrat la rellevància de les cèl·lules yö, els aspectes que regulen el desenvolupament d’aquestes cèl·lules antitumorals no es coneixen bé. El desenvolupament de les cèl·lules yö es produeix en l’estafa, un òrgan la funció del qual, entre d’altres, és el desenvolupament d’altres tipus de limfòcits T. La recent gran popularitat d’aquestes cèl·lules es deu que constitueixen una eina atractiva per a la immunoteràpia davant el càncer amb motiu del seu potencial antitumoral, sent efectives contra un ampli espectre de tumors. Nombrosos estudis recolzen que aquestes cèl·lules yö són molt adequades per utilitzar en teràpies CAR-T en les quals es modifica el receptor perquè puguin trobar i destruir les cèl·lules canceroses. En aquest treball, s’han establert les bases del paper essencial de dos molècules (IL-7 i STAT-5) en la generació de cèl·lules yö que participen en la defensa antitumoral.

Si IL-7 no funciona correctament poden aparèixer diversos tipus de leucèmia. IL-7 participa, a més, en un procés que ajuda a què els gens que donaran lloc al receptor, assoleixin la seua configuració final i puguin transcriure’s. Aquest estudi, a més, demostra que aquesta interleucina recluta una proteïna anomenada STAT- 5 a les regions reguladores de l’expressió dels gens de les cadenes del receptor, l’acció del qual és imprescindible per a la funció de les cèl·lules yö.

Nombrosos estudis han correlacionat el mal funcionament d’IL-7 amb diferents tipus de leucèmia, en especial amb leucèmies limfoblàstiques agudes de cèl·lules T i B, un tipus de leucèmia amb una incidència més gran en població infantil i que si no es tracta a temps resulta mortal en molts casos. Aquesta leucèmia apareix per un fallo en la maduració de les cèl·lules limfoides i entre els seus símptomes característics es troben infeccions freqüents, dolor ossi, debilitat i cansament constant i fetge i melsa engrandits.

Per obtenir aquests resultats, s’ha treballat amb dos models diferents. El primer, un model de ratolí genèticament modificat a què li falta el receptor de la molècula IL-7; el segon, un model cel·lular en el qual es pot observar clarament l’efecte d’IL-7 sobre la regulació de l’expressió de les cadenes que formen el receptor d’antígens. Aquesta investigació s’ha desenvolupat al laboratori de la Doctora Cristina Hernández López de Munain, que forma part de l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra, situat a Granada.

L’investigador que ha desenvolupat principalment l’esmentada investigació és el doctor Alonso Rodríguez Caparrós, també pertanyent a la mateixa institució. També ha col·laborat la Universitat de Kyoto a través de l’Institut per a la Vida i les Ciències Mèdiques. Després de la publicació d’aquest treball, el grup de la Doctora Hernández López de Munain continua treballant en entendre els mecanismes moleculars involucrats en aquest tipus de leucèmies i patologies l’origen de les quals és una defectuosa regulació de l’expressió de les cadenes del receptor d’antígens de cèl·lules T.