Mastodon, Tumbrl o Diáspora, alternatives a Twitter

L’arribada d’Elon Musk a Twitter ha suposat temps convulsos per a aquesta xarxa social i causat perplexitat en els usuaris. Però, existeixen alternatives similars per continuar connectats? La resposta és sí, encara que ara mateix cap de "tan fàcil" i totes no tenen marge per evolucionar. "Si ara mateix jo tingués que apostar per la xarxa que substituirà Twitter seria la pròpia Twitter", diu César Córcoles, professor d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, que guia a EFE per algunes de les alternatives i dona consells a tenir en compte abans d’endinsar-se a qualsevol xarxa social.

Acomiadaments massius, abandó de directius, retirada d’anunciants, erràtiques decisions sobre la verificació d’usuaris o tuis de Musk amb missatges com: "tingues en compte que Twitter farà moltes coses ximples en els propers mesos. Mantindrem el que funciona i canviarem el que no funciona", són part del caòtic desembarcament de l’amo de Tesla i Space X. Encara que hi ha bastantes opcions de xarxes socials similars, "cap de les alternatives no és ara mateix tan simple i fàcil com Twitter. Totes tenen marge per evolucionar", considera Córcoles, qui apunta com un dels grans problemes traslladar els comptes que se segueixen a un altre lloc, perquè no tots els que canviïn ho faran a la mateixa xarxa social.

Ara per ara, no és fàcil saber si hi ha pèrdua d’usuaris o si la utilitzen més o menys. Abans Twitter era una companyia cotitzada en borsa, però "ara tot el poder el té bàsicament Elon Musk, per la qual cosa no té massa necessitat de publicar aquestes dades en obert," indica Córcoles. Quant a les alternatives, tot és qüestió d’acostumar-se al seu ús. "Ara –diu– ningú recorda que a l’inici de Twitter tots anàvem una mica perduts". A més, estima que part dels usuaris que vagin a altres xarxes és possible que no abandonin la primera perquè "és on és tothom". L’alternativa "més òbvia" a Twitter és Mastodon, la qual diu que ha triplicat els seus usuaris en les últimes setmanes i, segons el seu fundador, Eugen Rochko, té més d’un milió d’usuaris actius mensuals.

Mastodon funciona de forma similar a Twitter, es poden escriure missatges, anomenats "toots", compartir-los, contestar o donar "m’agrada", entre altres funcions. Tanmateix, no hi ha un únic Mastodon, sinó que està descentralitzat en "instàncies" o servidors, qualsevol pot decidir muntar o llogar un servidor i obrir una instància per àrea geogràfica o sobre un tema determinat.

El nou usuari ha d’elegir a quin servidor es registra i entre aquests petits mastodon hi pot haver comunicació. Aquestes descentralització ho fa "molt potent, però per a determinades persones pot ser complicat", així com buscar algú en concret pel tipus d’identificació que s’utilitza. Cada servidor té la seua pròpia política d’ús, alguns "són extremadament respectuosos amb la privacitat, però cal assegurar-se bé". Independentment de la xarxa social que s’elegeixi, Córcoles recorda que l’usuari hauria de fer abans els deures i revisar els requisits de privacitat i ús, així com fer una selecció d’a qui seguir i qui et segueix.

Creada el 2007 i veterana entre les xarxes està Tumbrl, "a mig camí entre Twitter i un blog convencional", que permet publicar imatges, vídeos, àudios i els usuaris poden seguir-se entre si. Diáspora, basada en servidors descentralitzats, anomenats "pods", posa l’accent en la privacitat, permet a l’usuari triar les dades que vol utilitzar per registrar-se i assegura al seu web que no s’utilitzen per fer diners. El seu funcionament és bastant similar a Twitter, el que inclou etiquetes, compartir missatges d’altres, fer mencions o donar "m’agrada".

Una altra alternativa que proposa Córcoles és donar un nou enfocament a les altres xarxes socials que molts tenen, com a Facebook o Instagram, que poden aprofitar-se per utilitzar-les com a Twitter, ja que ara es comporten en molts aspectes com aquesta. RSS, per la seua part, és un mecanisme de sindicació o agregació de continguts que permet subscriure’s a les fonts que interessen, per exemple mitjans de comunicació o bloguers, explica. El sistema avisa del que publiquen i el reuneix en un lector.

Sigui quin sigui l’opció elegida, Córcoles crida l’atenció sobre un aspecte que considera important: d’on venen els diners que costa mantenir un servei d’aquest tipus i que, entre altres factors, depenen del nombre d’usuaris. "Si es finança amb publicitat, t’agradarà més o menys però entens el model de finançament" o pot ser de pagament per a algunes de les seues funcions com fa una altra xarxa similar que és micro.blog, una altra opció és que hi pugui haver darrere una fundació. "Com a mínim, t’ho has de preguntar".