Una tortuga de rècord, al Dinosfera

El museu Dinosfera de Coll de Nargó exposarà a partir de la pròxima Setmana Santa les restes fòssils de la tortuga marina més gran d’Europa i alhora la segona més gran de tot el món, amb una antiguitat de 83 milions d’anys. A més, el museu també mostrarà una reproducció de l’animal a escala real. S’estima que la seua longitud total era de fins 3,74 metres i que la closca mesurava prop de 2,4 metres, amb una forma bastant redona.

Un estudi publicat ahir a la revista Scientific Reports conclou que les restes d’aquesta tortuga marina, localitzades el juliol del 2016 per un excursionista alemany a prop de Cal Torrades, entre els nuclis de Valldarques i Gavarra (Coll de Nargó), corresponen a una nova espècie. Els científics, entre els quals investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), del Museu de la Conca Dellà i de la Universitat de Masaryk (República Txeca), l’han donat a conèixer com a Leviathanochelys aenigmatica, nom que, d’una banda fa referència a una bèstia bíblica marina de dimensions enormes i, per una altra, recull el sentiment de perplexitat que van tenir els paleontòlegs que la van excavar. El director de Dinosfera, Àngel Galobart, va posar en relleu l’excepcionalitat del descobriment, que permet “ampliar el relat” de la presència dels dinosaures al Pirineu, fa uns setanta milions d’anys.

D’altra banda, també va destacar que la tortuga se suma a unes altres nou troballes repartides en quatre comarques, tres de les quals dins del territori del Geoparc Orígens. Són sis dinosaures, dos cocodrils i dos tortugues marines localitzats entre les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Berguedà, va indicar.

El Pirineu, molt més que una terra de dinosaures

El registre fòssil del Pirineu és conegut mundialment per les nombroses restes de dinosaures que s’han trobat i que han permès descriure noves espècies per a la ciència. En els últims anys, s’han descrit tres espècies úniques d’aquests animals a la regió, com són el gegantí Abditosaurus, un titanosaure de més de quinze metres de llarg, el diminut i esmunyedís carnívor Tamarro i l’hadrosaure primitiu Fylax. Aquests són alguns dels últims representants dels dinosaures que van viure a Europa fa uns setanta milions d’anys, poc abans que s’extingissin a tot el món. Durant el període Mesozoic, la zona del Pirineu encara estava banyada pel mar i diferents rius i platges eren el paisatge del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera, per la qual cosa no és estrany que es trobin restes d’animals marins.