El Soleràs recupera la fossa comuna de la Guerra Civil per atreure visitants al municipi
L'espai serà visitable després de l'actuació que s'hi ha dut a terme en el marc del projecte 'Paisatges de Ponent'
El Soleràs ha recuperat i adequat la fossa de la Guerra Civil per fer-la visitable. L'objectiu és que l'espai dedicat a la recuperació de la memòria històrica esdevingui un nou reclam turístic per al municipi ja que permetrà que tant veïns com tothom qui ho vulgui pugui visitar la fossa del cementiri vell on es van recuperar les restes de 146 d'individus morts durant la Guerra Civil, dels dos bàndols combatents, durant les excavacions que s'hi van efectuar el 2017 en el marc del Pla de fosses de la Generalitat. L'actuació per fer visitable la fossa s'emmarca en el projecte 'Paisatges de Ponent' i ha estat cofinançada per la Diputació de Lleida, l'Ajuntament del Soleràs i fons Feder, amb un import d'adjudicació de 24.670,67 euros.
L'adequació de la fossa, amb l'objectiu principal fer-la visitable, s'ha centrat en netejar l'entorn, consolidar el mur existent, també s'ha construït un nou mur de recalç i s'han col·locat un passamans de guia. A més, s'han instal·lat dos plafons explicatius, un a la porta del cementiri i un altre a la zona sud, amb una breu explicació per al visitant. Tanmateix, a l'interior del recinte, s'ha posat una capa superficial de sauló, de forma que es puguin distingir les fosses de la resta. I, per tal de facilitar l'accés, s'han suavitzat els pendents per fer-los més accessibles al públic en general, col·locant-hi un acabat de grava.
El Soleràs, població situada a uns 30 quilòmetres del front de l'Ebre i a 40 del front del Segre que van tenir lloc durant el conflicte bèl·lic, es va posicionar com un punt de referència idoni per a la rereguarda republicana. Per aquest motiu, el Soleràs va ser escollit com un dels centres d'assistència mèdica de l'exèrcit republicà, atenent soldats provinents d'ambdós fronts, i mantenint-se com a centre sanitari durant més de sis mesos.
La batalla de les Garrigues es va desenvolupar en paral·lel a l'avenç i control del poble per part del bàndol franquista, motiu pel qual també es va emprar l'espai restant del cementiri vell per enterrar, primer, alguns civils caiguts al bombardeig del poble i, en segon terme, els soldats rebels caiguts aleshores al front i als voltants del poble.