Fiscalía va demanar no aplicar de forma "automàtica" el 'només sí és sí' per evitar càstigs més alts a menors
Va observar un "greuge comparatiu" en els càstigs per a una mateixa conducta
El fiscal de sala coordinador de Menors, Eduardo Esteban Rincón, va emetre el mes de setembre passat una nota interna en la qual indicava als fiscals del ram que no apliquessin de forma "automàtica" la coneguda com a 'llei del només sí és sí', sinó que fessin una "interpretació integradora" amb la Llei Orgànica de Responsabilitat Penal del Menor (LORPM), per evitar càstigs majors a menors que a adults per les mateixes conductes qualificades ara d’agressió sexual. En una nota interior firmada el 14 de setembre, després que s’aprovés la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, el 25 d’agost, i abans que entrés en vigor, el 7 d’octubre, Esteban Rincón es va pronunciar sobre les repercussions de la nova 'llei del sol sí és sí' a les seccions de menors de les fiscalies provincials, donant una sèrie de directrius.
Amb aquest text, al qual ha tingut accés Europa Press, Esteban Rincón va reaccionar a les peticions realitzades per les fiscalies provincials de Sevilla, Alacant i Madrid, que es van dirigir a la Unitat Especialitzada de Menors de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) "instant la fixació d’uns criteris interpretatius unificadors sobre les conseqüències de l’aplicació pràctica dels anomenats delictes de màxima gravetat del nou article 10.2 de la LORPM". Esteban Rincón va coincidir en la necessitat de "fixar amb caràcter merament provisional unes pautes d’aplicació pràctica de l’esmentada reforma legal que permetin eludir els problemes que s’entreveuen sobre la proporcionalitat i viabilitat de l’aplicació literal del nou precepte, eludint clarament les conseqüències penològiques que puguin conduir al tractament del menor infractor amb una severitat més gran i rigor sancionadors que si l’autor de l’il·lícit penal fos un major d’edat".
El problema rau que amb el nou article 10.2.b els menors d’entre 16 i 17 anys s’enfronten a "una mesura d’internament en règim tancat d’1 a 8 anys de durada" que haurà de romandre intacta almenys un any, mentre que l’article 178 del Codi Penal contempla per a adults "la pena de presó en la seua meitat inferior o multa de 18 a 24 mesos, en consideració a la menor entitat del fet i a les circumstàncies personals del culpable".
Això es deu que l’antiga redacció de la LORPM excloïa els abusos sexuals de l’elenc de delictes d’especial gravetat penats amb almenys un any d’internament per a menors, però amb la 'llei del només sí és sí' aquestes mateixes conductes han estat absorbides pel delicte d’agressió sexual, al que sí que s’aplica el 10.2 b. "En efecte, la nova redacció de l’article 10.2 amplia de forma molt significativa el catàleg dels tipus penals als que 'ope legis' s’ha d’aplicar la mesura d’internament en règim tancat (articles 178 a 183 del Codi Penal) la qual cosa condueix a una extensió exorbitant del règim excepcional d’aplicació de la mesura d’internament en règim tancat", va exposar Esteban Rincón.
"SIMPLES PENES DE MULTA" PER A ADULTS
Per al fiscal de sala, "això condueix a un greuge comparatiu respecte dels majors d’edat, que poden ser condemnats a simples penes de multa o de presó d’una extensió inferior i, per tant, susceptibles de suspensió". Esteban Rincón va indicar que "la solució pràctica al problema plantejat s’ha d’encarrilar mitjançant una interpretació integradora del nou article 10.2 amb la resta dels principis bàsics inspiradors de la pròpia LORPM", perquè "de tal manera es pot eludir l’indesitjable trencament de la proporcionalitat de la mesura aplicable amb la naturalesa i circumstàncies del cas concret". "És a dir, la solució s’ha d’orientar acudint als principis i regles d’aplicació que venen inspirant la legislació de reforma de menors, i que sempre han d’estar orientats a la reeducació de l’infractor sense centrar-se en la simple faceta repressiva i sancionadora", va recalcar.
En aquest sentit, va considerar "fonamental" recordar l’article 8 de la LORPM que, "per virtut del principi acusatori, veda que la durada de les mesures privatives de llibertat pugui superar del temps que correspondria d’haver-se comès el fet sent major d’edat l’infractor".
El fiscal de sala va aclarir que, "en igual sentit, la interpretació a la pràctica dels tipus penals dels articles 178 a 183 del Codi Penal reformat s’ha de realitzar amb idèntica òptica integradora a fi que les conseqüències sancionadores del cas concret siguin conformes amb els principis bàsics que inspiren la legislació de reforma de menors, sense acudir a una aplicació merament automàtica del precepte de l’article 10.2".
UN CRITERI "PROVISIONAL"
En conseqüència, Esteban Rincón va instar els fiscals de menors a fer una "interpretació integradora del nou article 10.2 de la LORPM" per "corregir qualsevol greuge comparatiu que pogués conduir a la discriminació dels menors en l’aplicació dels preceptes del Codi Penal". No obstant, alhora va subratllar que "els anteriors criteris tenen un caràcter merament provisional fins tant es consolidi la postura doctrinal final, tant de la Fiscalia General de l’Estat, com de la nostra pròpia Unitat Especialitzada de Menors". Referent a això, va posar èmfasi que "la problemàtica que planteja la nova redacció de l’esmentat article 10.2 LORPM serà objecte de debat i estudi en la pròximes Jornades de Delegats de Menors", que han començat aquest mateix dilluns a Madrid.
Es pot recordar que en aquests moments la FGE està recollint informació sobre les condemnes revisades pels jutges i tribunals en aplicació del 'només sí és sí' per determinar si és necessari unificar criteri sobre el conjunt de la nova llei.