Claus per conduir quan fa vent
Protecció Civil activa l'alerta del Pla Especial d'Emergències per risc de vent a Catalunya VENTCAT
Conduir quan fa vent és més perillós del que sembla perquè es tracta d’una amenaça invisible. Quan la velocitat del vent arriba a xifres com 70, 80 o fins 100 km/, convé seguir algunes normes fonamentals. La primera és evident: no agafar el cotxe. Quan la velocitat del vent superi els 70 km/h, cal valorar si realment val la pena conduir, perquè és perillós i es dispara el consum de combustible.
En cas que agar el cotxe sigui inevitable, cal tenir en compte les següents claus:
- Detectar la direcció del vent, fonamental per reaccionar amb temps i encert. Només cal fixar-se en les mànegues de vent de les autovies o autopistes o en els arbres per esbrinar des d’on bufa. O, simplement si al cotxe li costa avançar més de l’habitual, significa que l’aire ve de cara i, al contrari, si el cotxe va més lleuger vol dir que el vent empeny pel darrere. No obstant, el més habitual és que la col·locació del vehicle respecte al vent vagi variant. Especialment perillós és el vent lateral, que pot fer que el conductor perdi el control del cotxe. I més encara les ràfegues de vent, perquè els canvis de força afecten constantment l’estabilitat del vehicle.
- Menys velocitat i marxes curtes. Així, el cotxe tindrà un millor agafament a la carretera i la reacció davant d’una ràfega forta serà més senzilla. Com més a poc a poc se circuli menor serà el desplaçament lateral en cas de ser colpejats per una ràfega d’aire. Així mateix, per conduir amb vent és recomanable un règim alt de revolucions (anant en marxes curtes) perquè la capacitat per controlar el cotxe augmenta.
- Fermesa i suavitat. Cal agafar el volant amb força perquè els canvis sobtats en la velocitat o la direcció del vent no es tradueixin en batzegades. Els moviments han de ser el més suaus possibles, intentant corregir la força del vent amb la direcció del volant.
- Circular pel centre del carril vigilant a tota hora l’empenta lateral del vent. Cal prestar especial cura en carreteres secundàries, que són més estretes i ofereixen menys espai per reaccionar.
- Compte amb els avançaments: el vent fort pot dificultar la maniobra. Si ve de cara, frenarà la velocitat del cotxe al sortir de darrere de la protecció del vehicle precedent, la qual cosa allargarà la maniobra. Si el vent és lateral (especialment a l’avançar camions i autobusos), la cosa es complica encara més. Si ve per la dreta, l’empenta desapareixerà a l'arribar a l’altura del vehicle avançat. Una vegada superat, el vent reapareix, amb la qual cosa la tornada al carril es dificulta. En cas que el vent vingui de l’esquerra, pot empènyer el cotxe cap al vehicle que es vol avançar.
- Túnels i ponts. A l'entrar en un túnel desapareix la força del vent, pel que no sabrem si en sortir aquesta serà més gran o menor o en quina direcció bufarà. Als ponts també cal extremar la precaució perquè els corrents d’aire solen ser més inesperats a l'estar més exposats.
- Amb un SUV, el perill creix, ja que són més alts i el seu centre de gravetat està també més elevat, encara que el seu pes elevat contraresta en part aquest desavantatge.
- Atenció a obstacles inesperats: arbres caiguts, papereres pels carrers, bosses volant, fulles i sorra a la carretera... Elements que ens poden fer xocar (directament) o perdre adherència amb l’asfalt.
- Cuidar els pneumàtics, que sempre han d’estar en bon estat, tant pel que es refereix a la pressió com a la profunditat del dibuix.
