La Terra va tremolar durant vuit hores després de l'erupció del volcà Hunga-Tonga

La Terra va tremolar durant vuit hores després de l’erupció, el passat 15 de gener, del volcà submarí Hunga-Tonga, a l’Oceà Pacífic, segons un estudi de l’investigador de Geociències Barcelona del Consell Superior d’Investigacions Científiques (GEO3BCN-CSIC) Jordi Díaz. L’estudi ha demostrat que l’explosió volcànica submarina al Pacífic va provocar que el planeta vibrés a freqüències molt baixes i que tremolés cada quatre minuts i mig durant les hores següents a la gran explosió del volcà Hunga-Tonga, a Oceania.

L’estudi ha analitzat els diversos tipus de senyals sísmics generats per l’explosió volcànica de l’Hunga-Tonga"Hunga Ha'apai i aporta nous detalls sobre els fenòmens que es van produir en aquest esdeveniment geològic, considerat un dels més potents de la història volcànica recent. "L’explosió volcànica va provocar que la Terra vibrés a freqüències molt baixes, ressonant durant unes vuit hores", ha explicat Díaz, que ha assenyalat que aquestes freqüències només s’havien detectat anteriorment després de les erupcions de Pinatubo (Filipines, 1991) i El Chichón (Mèxic, 1982).

El treball de Díaz, que publica la revista 'Communications Earth and Enviroment', del grup Nature, posa el focus en l’evolució temporal del procés eruptiu, la propagació de les ones atmosfèriques al voltant de la Terra, i els senyals sísmics de baixa freqüència i llarga durada a tot el món després de l’esdeveniment principal. Segons el científic de GEO3BCN-CSIC, és la primera vegada que es registra amb sismòmetres el pas de l’ona atmosfèrica durant tant temps.

"L’onada de pressió va ser tan potent que, fins i tot després de fer dos voltes a la Terra, fins i tot aconsegueix fer vibrar el terra i ser detectada per un sismòmetre", ha detallat Díaz, que ha explicat que les xarxes sísmiques van identificar el pas d’aquesta ona fins cinc vegades al llarg de tres dies i mig. "El treball és una prova més que els sismòmetres no només permeten detectar terratrèmols, sinó que poden ser útils per detectar altres tipus de senyals", apunta el científic de Geociències Barcelona.

Segons l’estudi, la variació de la pressió atmosfèrica generada per aquesta explosió també es va estendre per tot el planeta, produint variacions que van ser detectades per diversos tipus de sensors. "Per fer el treball s’han recopilat dades sísmiques de les principals xarxes a nivell mundial, així com d’estacions de les xarxes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i del Instituto Geográfico Nacional", ha especificat Díaz.